Mallorca Music Magazine

Descubre la música que se hace en Mallorca. Te acercamos la actualidad musical de la isla con especial atención a los artistas locales.


Publicado el 18 diciembre, 2021

O-ERRA: «En la gira 2022 tirarem la casa per la finestra»

Per Neus Jover Sampol
OR (O-Erra) - Mallorca Music Magazine

OR (O-Erra) és el grup mallorquí de pop-rock en català que ha aconseguit fer-se un lloc destacat en l’escena musical balear. En els seus inicis es dedicaren principalment a fer gaudir la gent en les revetlles de poble, però en els últims anys la seva música s’ha convertit en objecte de guardons.

El seu primer treball discogràfic va ser Carretera i Manta (Produccions Blau, 2018) amb el que ja van començar a rebre un bon feedback per part del públic. Un any més tard es van acabar de consolidar amb En Veu Baixa (Produccions Blau, 2019) que va aconseguir quatre nominacions als premis Enderrock i el premi a Millor Artista Balear de l’Any. Amb tot, aquest 2021 han tret un nou disc, Imaginari (Produccions Blau, 2021) que ha estat premiat amb el Premi Enderrock al Millor disc Pop-Rock i a Millor Artista de l’Any, ambdós premis atorgats per votació popular.

Així, Pau Franch (Cantant i guitarra), Manel Esquinas (guitarra elèctrica), Albert Carrió (guitarra elèctrica), Feliu Palma (bateria), Juan Blas (baix) i Toni Ruiz (teclats i violí) han aconseguit consolidar-se dins el panorama musical amb temes propis de les Illes Balears. Amb motiu de tot aquest gran èxit que estan obtenint, hem entrevistat al cantant i guitarra, Pau Franch.

Com definiries O-ERRA?

Som un grup de Mallorca que feim pop en català i intentem fer la nostra feina de la forma més sincera possible. Ho feim en català perquè bàsicament és com ens surt des de dins i tampoc ens hem plantejat fer-ho en cap altre idioma. També he de dir que en el seu moment tampoc ens vam plantejar fer-ho en català, sinó que simplement va venir així, el que sí que vàrem decidir va ser dedicar-nos a fer temes propis i a partir d’aquí les lletres es varen fer en català perquè va ser la nostra forma natural d’escriure. Ens encanta la feina que feim, la feim amb tota la il·lusió del món, amb totes les ganes i sempre intentem superar-nos. Al cap i a la fi qui defensa les cançons damunt l’escenari som nosaltres i si nosaltres no ens les sentim, ningú ho farà per nosaltres.

Com es va formar el grup? Ja vos coneixíeu abans o vos heu anat juntant amb el temps?

Abans de ser O-ERRA teníem un grup anomenat Onion Rabbit amb què fèiem versions de rock català, més enfocat a les revetlles de poble. En aquest grup a l’inici eren tots els músics, però tenien un cantant diferent, al final per motius personals el cantant va deixar el grup i a partir d’aquí jo vaig prendre el relleu. Un any més tard de formar part d’Onion Rabbit vàrem decidir començar a fer temes propis, ja que grups com Anegats o Antònia Font ho acabaven de deixar i era una època en què hi havia molt pocs grups en actiu que es dediquessin a fer cançons pròpies.

És a dir, que OR (O-ERRA) venen a ser les inicials de Onion Rabbit.

Efectivament. Al principi hi va haver un poc de controvèrsia perquè quan vàrem decidir passar a fer temes propis no sabíem si canviar el nom del grup o mantenir-lo. Al final trobàvem que fer temes propis i voler ser un grup seriós no acabava de concordar amb el títol de Onion Rabbit, és per això que ho vàrem canviar a l’acrònim d’OR (O-ERRA).

OR-(O-ERRA) - Mallorca Music Magazine

En quatre anys heu tret tres discs, Carretera i Manta, En veu baixa i Imaginari. Com ha estat aquest procés de creació?

Nosaltres veníem d’unes influències molt orgàniques, ens guiàvem sobretot per la guitarra, baix, bateria i veu, i al primer disc això es nota. Una vegada ens topem a l’estudi amb en Jaume (productor) ja ens va començar a introduir nous elements, i així va ser com ens vàrem deixar influenciar per ell i vàrem començar a incloure el sintetitzador i alguna pinzellada de música electrònica. A partir d’aquí vàrem començar a escoltar música que mai hauríem pensat que escoltaríem, com El mal querer de Rosalía. Aquest àlbum ens va impactar perquè tot i que era súper diferent al que fèiem ens va agradar. I així va ser com vàrem començar a incloure noves sonoritats al grup. Sempre intentem experimentar i mesclar influències per anar acostant la música que feim a la música que realment volem aconseguir fer. Per nosaltres la nostra evolució ha estat un procés d’aprenentatge constant.

La vostra música es mou dins de l’estil pop-rock. Quins diries que són els vostres referents?

Crec que cada un de nosaltres tenim referents diferents. Per exemple, en Manel (guitarrista) escoltava Red Hot Chilli Papers; en Feliu (bateria) tira més cap a grups indie o englobats dins el pop espanyol; n’Albert (guitarra) tira més cap al rock pur amb grups com ACDC. Així que al final cada un té referents diferents.

Al tenir referents i estils diferents com a referència, com vàreu decidir tirar cap a l’estil pop-rock català?

Realment això mai va ser objecte de disputa, mai ens hem hagut de plantejar cap on tirar. Cadascú a partir de les seves influències ha fet la seva pròpia aportació i això ha fet que el grup sigui el que és.

En aquest darrer disc, Imaginari, heu incorporat una sonoritat més electrònica. Això vol dir que seguireu incorporant i innovant amb noves sonoritats?

Volem continuar innovant, però sense deixar enrere l’essència de com va néixer el grup.

o-erra – Imaginari – Portada

Vos heu plantejat gravar algun disc en directe?

Sí, però encara no hem trobat el moment. Volíem gravar el concert acústic que vàrem fer al Teatre de Lloseta fa dos anys per veure si posteriorment ho podíem treure com a disc, però ens vàrem posar a fer feina amb un disc nou, a compondre noves cançons i al final aquesta gravació no l’hem utilitzat com per treure un disc. És una cosa que ens agradaria molt fer, però actualment tenim altres prioritats.

Com heu viscut, artísticament parlant, l’etapa del confinament?

Personalment, el confinament em va anar molt bé per gravar maquetes de la manera com jo m’imaginava les cançons. Va ser un procés de composició molt fructífer. Una vegada acabat el confinament, ens vàrem ficar tots dins l’estudi i vàrem començar a gravar Imaginari. A més a més, durant el confinament vàrem treure un single que havia de sortir abans de l’inici de la pandèmia, però que vàrem haver de posposar a causa de la covid.

Si analitzem bé les lletres de les vostres cançons veiem que tenen un missatge molt potent. Per exemple, a la cançó «Respirar», parleu de la crisi de refugiats que pateix Europa en els darrers anys. Creieu que aquestes lletres poden ajudar a la transformació social?

Jo crec que sí, de fet jo sempre dic que la música educa. Tocar segons quins temes és delicat i no es poden agafar a la lleugera. Per exemple, el tema dels refugiats és molt delicat, no volem dir segons què i que es pugui malinterpretar. Passa el mateix amb el tema dels presos polítics amb què hi ha una gran diversitat d’opinions. Vàrem fer Titelles que parla d’aquest tema i la lletra la vàrem fer amb peus de plom. Al final són temes que nosaltres no solem tocar gaire, de fet a Imaginari és la primera vegada que ho feim, però és que considerem que a vegades és necessari tocar-los per tal de crear consciència. Si a través de l’altaveu que tenim nosaltres amb la música podem aconseguir fer arribar el nostre missatge a la gent, sobretot a gent jove, ho aprofitarem.

D’ara endavant seguireu tocant temes reivindicatius?

No té perquè, és més, he composat algunes cançons noves i no he tornat a tractar aquests temes. Al final la música són etapes i escric el que sent en cada moment, i si torn a sentir la necessitat de tractar temes d’actualitat ho tornaré a fer.

Com veieu el panorama musical de les Illes?

El panorama està especialment per celebrar. Ara mateix aixeques una pedra i tens quatre grups que fan temes en català i tenen lletres pròpies. I a més hi ha molts d’estils molt variats. Tothom està pendent de l’efervescència de grups que estan sortint a Mallorca i a les illes en general. Amb un any s’ha més que duplicat el nombre de discs publicats i aquesta és una molt bona notícia pel panorama musical illenc.

Fa unes setmanes vàreu guanyar dos premis Enderrock: millor artista i millor disc de pop-rock amb Imaginari. Què suposa això pel grup?

Després d’un any tan complicat, que no sabíem ben bé si podríem fer aquest disc i si aconseguiríem tenir-ho tot a punt per treure Imaginari, que es reconegui la feina feta per part de tot l’equip és molt bonic. No només amb el premi millor disc, sinó amb el premi a millor artista, que per a nosaltres involucra no només al grup, sinó a tot l’equip que hi ha darrere OR (O-ERRA). El grup és el que és gràcies a tota la gent que tenim ajudant-nos al darrere nostre. Ens sentim súper afortunats de poder fer feina amb tot aquest equip humà, ja no només a nivell professional, sinó també personal.

OR-(O-ERRA) - Mallorca Music Magazine

Aquests premis són atorgats per vot popular. Vos sentiu estimats pel públic?

Molt. Nosaltres aspiràvem a anar a tocar a les revetlles del nostre poble, i ara ens trobem amb la rebuda de dos premis Enderrock. La veritat és que des del moment en què vàrem decidir començar a fer cançons nostres, el públic ens ha donat suport. Inclús en els primers concerts en què encara molt poca gent ens coneixia, sempre venia algú i es posava a primera fila i cantava totes les cançons, i això és d’agrair.

Heu participat també a la sèrie Pep amb la cançó «Demà». Què és el que vos va fer més il·lusió de participar en aquest projecte?

Ens va fer il·lusió que des d’IB3 pensessin amb nosaltres i ens donessin l’oportunitat de poder posar música a la sèrie. Tot i que al principi ens va costar bastant aconseguir crear una lletra que anés lligada amb la història, sobretot perquè volíem tractar el tema amb sinceritat i respecte.

Teniu prevists nous concerts durant aquest hivern?

Sí, ja tenim noves dates per la gira 2022, la primera serà un concert el 12 d’abril al Teatre Principal de Palma. En aquesta gira el que farem serà bàsicament tirar la casa per la finestra. Principalment la nostra idea és renovar l’espectacle i actualitzar una mica les cançons més antigues.

Publicidad

 Síguenos

Publicado por

Periodista en formación en la Universidad Rovira i Virgili. Enamorada de la cultura y la música en general. Podéis encontrarme también en el blog Illa de Cultura.

No hay comentarios

Deja un comentario