Mallorca Music Magazine

Descubre la música que se hace en Mallorca. Te acercamos la actualidad musical de la isla con especial atención a los artistas locales.


Publicado el 9 octubre, 2021

Rudymentari: «La nostra música intenta sembrar una llavor de reflexió política i social»

Por Neus Jover Sampol
Rudymentari - Mallorca Music Magazi

Rudymentari és un projecte musical de reggae nascut l’any 2019 a Menorca, sota el qual s’hi amaga el cantant i compositor Guillem Llorens. Juntament amb ell hi participen el bateria, Eduard Coll, el baix, Carlos Coll, el saxofonista, Quim Simó, el guitarra, Mato Anderson i el teclat, Otger Ibars. A l’abril d’aquest mateix any van llançar Som, aconseguint ser el videoclip balear més vist del 2019 amb més de 70.000 visites.

El novembre de 2020 publicaren el seu primer disc, Contracorrent, del qual han iniciat la seva presentació en directe durant aquest 2021. En motiu d’aquest any de presentacions hem parlat amb el cantant de Rudymentari, Guillem Llorens, que ens ha explicat com va sorgir aquest projecte musical.

Per la gent que encara no et coneix, com definiries la teva música?

Bona pregunta. A través de la nostra música intentem compartir un significat dels nostres orígens, les arrels de Menorca i illenques i també sembrar una petita llavor en cada cançó de reflexió política i social. Sobretot intentem que ens identifiqui a nosaltres com a músics, en qüestió de llenguatge, amb Menorca, Balears i els Països Catalans. Volem que la música s’identifiqui com a «nostra».

D’on ve aquest nom?

Jo volia jugar amb trobar un nom que definís es projecte en general. Volia representar el fet de ser illenc i crec que Rudymentari representa molt bé la meva infància i adolescència, el fet d’haver-me criat al camp ja em fa diferent dins Menorca. I a tot això, li canvio la primera i per una y en referència a Rude Boy, concepte que a Jamaica s’utilitza per denominar el moviment juvenil originat durant els anys 60. M’agrada molt aquest nom perquè el trobo humil i a la vegada punky.

Així doncs, entenc que des de ben petit t’has criat amb música d’influència Jamaicana, no?

Sent sincer jo m’he criat amb música punk. Per família, per amics, o pel que sigui, però sobretot durant la meva adolescència el que més escoltava era música punk. Amb el temps em vaig influenciar d’estils com l’ska, escoltant Kortatu, i a poc a poc vaig anar passant per grups provinents de Gran Bretanya com Toots and The Maytals fins que ràpidament, tot i seguir escoltant punk, va començar a guanyar terreny la música d’estil jamaicà, començant a escoltar cançons de reggae i rocksteady, entre d’altres. Al final em vaig adonar que aquests gèneres eren els que realment m’identificaven.

Rudymentari - Mallorca Music Magazi
Rudymentari ©Aitor Ramis

Com va sorgir aquest projecte musical?

Va sorgir un dia contactant amb en Quim Simó (Siva), el productor. Jo sempre havia estat en projectes de forma secundària tot i que sempre escrivia noves lletres, fins que vaig tenir la iniciativa de voler crear un projecte amb música pròpia. Tenia molt clar que volia provar, sempre que acceptés la proposta, amb en Quim. I res, vam quedar, i la cosa va funcionar. Com a mètode de prova vam crear Som, que també va servir de carta de presentació al públic.

Aquesta carta de presentació va resultar ser el videoclip balear més vist de l’any 2020 amb més de 70.000 reproduccions. Esperàveu aquesta rebuda?

Sa veritat que no esperàvem rebre tant de suport, va tenir molt bon feedback i n’estem molt contents. I sa veritat que gràcies a aquesta bona rebuda ens vam motivar a fer més música i ens vam associar de forma més seriosa.

Rudymentari - Som

A Catalunya prioritzen les actuacions de grups locals, creus que a les illes s’hauria d’apostar més per la música illenca?

Sí, crec falta una aposta més clara. A Menorca per exemple, sembla que és ara quan s’està començant a normalitzar portar i apostar per música KM0. Fins el moment els músics de les illes tenien bastant complicat guanyar-se un lloc dins dels programes de festes majors, els ajuntaments seleccionaven grups de versions, la majoria no tenien repertori propi. Només trobàvem grups illencs dins festes alternatives, festes que eren autogestionades. En canvi ara, grups com Pèl de Gall o Dos Sipiots estan guanyant pes en les festes majors de les illes.

Des de fa uns anys, sobretot la gent jove, es decanta més per la música pop i el reggaeton, la qual cosa està provocant un desplaçament de la resta d’estils. Creus que això fa que els músics d’estils poc convencionals tingui un públic més reduït?

No, perquè són públics separats i fins i tot compatibles. Tothom en qualsevol moment pot escoltar reggaeton, però si t’agrada la música reggae al final no la deixes d’escoltar, el públic que estima i es seguidor de reggae és molt fidel. Crec que al final es sà que hi hagi música de tots els estils i que aquests convisquin amb el pas del temps. Al final tot són moments i etapes, potser una persona en un moment determinat de la seva vida escolta música d’un estil determinat i amb el pas dels anys canviï a estils totalment diferents. Potser d’aquí 10 anys la gent hagi avorrit el reggaeton i hi haurà un altre gènere musical de moda, mai se sap.

Fins al moment totes les cançons que has tret estan englobades dins l’estil Jamaicà. Has pensat moure’t per estils diferents?

Sí, dins es cap m’ha passat. Tota sa vida he estat rodejat d’amistats que fan música d’altres estils i abans d’iniciar-me en aquest projecte provava amb formacions més rockeres, més punk i inclús hip-hop. Suposo que és per això que dins de la música que vaig creant intent introduir-hi elements d’altres variants del reggae. A més crec que està bé canviar, és més, arribes a tenir ganes de canviar, innovar i moure’t per diferents estils.

Rudymentari - Mallorca Music Magazi

L’any 2020 i en plena crisi sanitària vas publicar Contracorrent, el teu primer disc. El títol d’aquest està elegit a consciència?

Òbviament, el vaig elegir mentre produíem els temes. No ho tenia clar des del principi, però tampoc ho vaig decidir al final. Tenia clar que volia que fos un nom representatiu, jugar també amb un terme que es pugui aplicar a la política i trobar un terme amb el qual m’identifiqués.

Les cançons del teu primer àlbum són reivindicatives. Creus que a través de la música es pot aconseguir la transformació social?

Soc d’aquests que defensa que la música és una eina de transformació social. Així com diem que hi ha música de masses que té una influència increïble, sobretot durant l’adolescència que es quan ens estem formant com a persones, penso que ja que tenim aquesta eina cal aprofitar-la i transmetre missatges amb contingut que puguin ajudar a millorar la societat.

Sense anar més lluny, jo puc dir que el punk em va educar. Aquesta música transmet unes lluites, uns principis i uns valors que poc a poc van anar quedant dins meu. La música m’ha fet créixer. Ara, per exemple, amb es reggaeton ja estan sorgint artistes que s’animen a transmetre un missatge més reivindicatiu i més feminista. Em sembla espectacular que s’estigui donant aquesta volta.

Abans de posar-te a escriure cançons ja tens clar quin missatge vols transmetre?

Sí, per exemple aquest primer disc va ser tot mental, intentava crear jo totes ses harmonies i melodies damunt una lletra ja pensada. A vegades intent pensar en quins temes m’inspiren més i apuntar-me’ls per quan he d’escriure incloure missatges determinats. Normalment el que faig és imaginar-me tornades amb reflexions, però clar a vegades és complicat, al final molts cops és millor tenir la part musical i després afegir-hi lletra.

Rudymentari - Mallorca Music Magazi

Un dels temes que tractes és l’antifeixisme, concepte que malauradament en els últims anys s’associa a la radicalització. Has rebut crítiques per transmetre missatges polítics en les teves cançons?

Sí, he rebut moltes crítiques per part de gent o seguidors. Per exemple, al videoclip de Som em vaig posar una samarreta que posa «Menorca antifeixista», i vaig rebre un munt de crítiques pel simple fet de portar aquesta samarreta. Em deien que era una llàstima que polititzes la meva música perquè la música no és política, però realment per jo tot és política. Vaig arribar a rebre amenaces.

I has pogut arribar a sentir-te cohibit a causa d’aquestes amenaces? Al final si aquestes són reiterades pot acabar afectant a la vida privada.

Sa veritat que no, ja estic acostumat a rebre amenaces. Durant la meva adolescència, quan no era ni un personatge públic, rebia amenaces a causa de la meva estètica i els meus ideals.

Actualment treballes en noves lletres o projectes?

Sí, aprofitarem aquesta petita aturada quant a concerts i, farem nova música, pensant ja en un nou disc.

Rudymentari – Contracorrent
Publicidad

 Síguenos

Publicado por

Periodista en formación en la Universidad Rovira i Virgili. Enamorada de la cultura y la música en general. Podéis encontrarme también en el blog Illa de Cultura.

No hay comentarios

Deja un comentario