Rudymentari: «Han estat moltes hores d’estudi per intentar trobar l’essència Rudymentaria»

Sa darrera vegada que vàrem xerrar, durant la gira de l’any 2021, comentaves que estaves escrivint nova música i ara ens presentes el teu nou treball. Com ha estat el procés de creació de Rissaga?

Sí que és cert que sempre intentem no aturar, sempre intentem anar perfilant i tal. Però és cert que tal vegada hem tardat a treure aquest disc perquè han estat moltes hores d’estudi a nivell de producció, per intentar trobar jo mateix aquesta essència Rudymentaria. Sempre experimentant, però a la vegada intentant trobar un so, tot i que sigui d’influència jamaicana i en la nostra línia, que sigui més compacte o més personalitzat i que ens pugui identificar més. També perquè és una segona part de Contracorrent i volíem acabar de tancar aquest cercle i poder cuidar-ho més en l’àmbit musical i d’estudi.

A xarxes socials afirmes que t’has trobat com a artista. Com ha estat aquesta evolució a nivell personal?

Clar, i segur que anirà evolucionant. Crec que al final a cada disc anirem a buscar coses diferents, com la vida mateixa que es tracta d’anar creixent i evolucionant. Però, és cert que al primer vaig voler tocar molts estils diferents, podies trobar una varietat de ritmes més dispar i ara crec que sí que hi ha un fil musical. Ho hem cuidat i, a més, en aquest disc he volgut incorporar n’Otger Ibars, teclista de la banda, com a segon productor i crec que això li ha donat una gran riquesa.

Al final tota la banda que m’acompanya és qui m’entén, quan assagem i fem arranjaments, cançons inexistents que només fem en directe i que també ens defineixen, ells m’entenen millor que ningú. I hora de gravar les interpretacions, a diferents estudis, hem comptat amb tota la banda i crec que això també ha aportat l’essència i m’ha ajudat a sentir-me més a gust musicalment.

Com ha estat l’experiència de comptar amb dos productors?

Sa veritat que ha estat molt fàcil, perquè ells sempre han tocat junts en diferents projectes i són amics de tota sa vida i socis de s’estudi on hem gravat. S’ha fet molt fàcil perquè sí que és cert que hi ha cançons que han estat més pròpies seves, per cada costat, alguna més conjunta, però igualment ha estat com treballar de forma més separada i alhora conjunta. Encara que comencés a un costat acabava treballant-se de forma conjunta i ha estat fàcil perquè ells s’entenen molt bé. I crec que tot això ha ajudat també a poder tenir una visió més amplia i ha donat més riquesa musical a n’es disc.

La teva música està sempre lligada als teus orígens i les teves arrels. Un dels objectius era que la música s’identifiqués com a vostra. Creus que ara el públic quan escolta el disc pensa «això és essència Rudymentaria»?

[Rient] Aquesta és una bona pregunta, fins i tot és una paranoia mental meva. Sí que per exemple quan ha sortit, hem tingut diversitat de comentaris i molta gent m’ho ha dit, que semblava un disc més madur en l’àmbit sonor. Té un inici i un final i no es desvia a alguna cosa que pugui sonar molt diferent. Tot queda encaixat, però a la vegada és variat. Crec que trobar aquest equilibri és lo complicat, tenir varietat i que alhora pugui seguir sonant a una mateixa cosa. I també crec que hem anat encertant amb la sonoritat, a nivell de sintetitzadors, de ritmes, de patrons, crec que tot això són fets musicals quasi imperceptibles, perquè escoltem música sense prestar atenció, i això sí que almenys hi ha hagut part de la gent que ha identificat un canvi com a maduresa musical.

Fa unes setmanes que s’ha publicat. Com ha estat la rebuda?

Amb això estic molt content. Ja des que vam treure els primers avançaments, amb «Terra» vàrem arribar a molta gent, més enllà de les Illes i de Catalunya. N’hi havia que em demanaven si cantava per Menorca i, òbviament sí, però s’intenció era que fos extrapolable. Volia que es pogués identificar gent de fora de s’illa i al final qui la treballa és un tema que la interpel·la a ella. Llavors és això, missatges amb diversitat de punts i indrets, però també a «Diuen que plou», notava que arribàvem a gent de fora. I estem molt contents de poder veure, una vegada més, que tot i que sigui música amb accent menorquí se pugui escoltar a les Illes i també a fora i sobretot que pugui tenir cabuda.

Rissaga és un terme molt comú a les Balears i sobretot a Menorca, on sovint es produeix aquest fenomen. Per què aquest nom i què és lo que representa?

Òbviament, primer de tot, cercava un nom o un títol que pogués englobar totes les cançons amb aquesta càrrega política que m’agrada posar. Crec que rissaga és una paraula molt potent i a la vegada és una metàfora de la política. A més, també representa la segona part de Contracorrent i, per tant, volia fer un símil de seguir amb aquesta línia i joc de paraules marítimes. I com deia de broma per xarxes socials, vam néixer a contracorrent i ara som rissaga, com a part d’aquesta evolució i tancament d’aquest cercle.

Creus que aquest concepte pot definir una mica les etapes del teu projecte musical?

Crec que sí. Rissaga ha significat un canvi global i social. Al final sempre ho dic i no ho amag, soc una persona no inestable, però sí que soc una muntanya russa emocional i crec que en la música i com a artista te veus envoltant en pressions i exigències constants que podrien ser com una rissaga. Al final tot són etapes. Quan vas a contracorrent veus la inversa, amb molta pressió com a persona, ja que al final lo més fàcil és seguir la corrent per sentir-te més acollit o més còmode. I com a conseqüència d’anar a contracorrent hi ha baixons, però crec que això te fa més fort i t’ajuda a trobar realment qui ets. Al final tots som diferents i pretendre que tots som iguals és impossible.

La reivindicació està sempre present en les teves lletres. Per exemple, a «P.R.L.» (Prevenció de riscos Liberals) fas referència al poder opressor del capitalisme, a «Terra» poses el focus en l’emergència climàtica i a «Fora de control» parles de l’antifeixisme. Diries que és així com te sents?

Sí, crec que tot lo que vengui de Rudymentari tindrà aquesta línia i en part també és lo que m’agradaria que com a música nostra, igual que a mi m’han influenciat cançons amb una alta càrrega política, pogués passar el mateix, tant ara com d’aquí a vint anys. I sí, jo crec que dins d’aquests estats d’ànims, podria ser a qualsevol altre de les nostres cançons però tal vegada amb no tanta ràbia o tanta energia directa.

Però sí que és un poc el que me podria definir. Al final quan te sents que no encaixes o que les teves idees no són representades en el sistema que vivim i ens empenyen a viure en un sistema de competició, està clar que «Fora de control» és el tema que treu més aquesta ràbia i al que em vaig deixar endur més intentant transmetre aquesta energia.

«Diuen que plou» la definiries com una cançó necessària?

No sé exactament com ho definiria, però al final, sa música és una mescla de coses que te n’adones compte tu i coses que t’agradaria que la gent pogués escoltar.

Està clar que la reivindicació és l’essència de Rudymentari. Però, sense reivindicació hi hauria Rudymentari?

Hi hauria poc Rudymentari, jo crec. És a dir, tal vegada podríem trobar sa part més ballable i festiva, però li faltaria una cama.

En aquest darrer disc hem vist com experimentes amb noves sonoritats com és el New Roots. En futurs projectes te planteges seguir experimentant?

Sí, és veritat que no provarem de fer un disc diferent, però sí que intentarem arribar a altres punts. I també com a creixement artístic, de veure fins on podem arribar i utilitzar aquest factor de sorpresa. A nivell personal, potser utilitzaré aquestes influències més urbanes o provinents del dancehall que ens hem atrevit amb pinces, i qui no te diu que me deixi influir per diferents coses i poder fer cançons diferents i que motivin a seguir fent música.

Així, entenc que teniu en ment preparar en un nou disc…

Clar, sí que ara pensem més en concerts i preparar bé el directe i cuidar tot el que serà l’espectacle i la posada en escena. Però, també és cert que així com acabes ja tens ganes de perfilar coses. Sí que tinc ganes de molta calma, però també de poder-nos asseure i començar a pensar en què podríem fer i quins camins agafar. Començar a produir idees musicals i ja vam deixar alguna bala a la recambra. Ens agradaria també provar a fer col·laboracions, però això ho veurem més endavant.

Com se presenta aquesta temporada a nivell de concerts?

Per ara hem confirmat diverses dates: el 6 de maig a la Sala Multifuncional de Ciutadella el 13 de maig a la Sala Salamandra de Barcelona i el 3 de juny a la Factoria de So de Mallorca.