Uns Da Souza sense atrezzos enderroquen les trinxeres del claustre de Manacor per conseguir ficar-se el públic a la butxaca

Amb les entrades exhaurides en poques hores, i després de l’exitàs dels seus concerts al Cafè Lisboa, les espectatives eren altes. Eren prop de les 20 h de l’horabaixa i la clastra del claustre començava a omplir-se tranquil·lament i en calma de familiars, amics i seguidors, entre els quals hi havia algunes cares conegudes del panorama musical mallorquí, com Jaume Manresa, Miquel Serra o Pau Franch entre altres, mentre cercàven lloc i s’acomodaven on podien tot esperant l’aparició del grup, que feia presència a l’improvisat escenari entre tarongers, bardisses i el pou, puntuals com un clau.

Sonaven els primers acords d’Agents de l’ordre universal’, davant un públic fred i llunyà que pareixia no ubicar-se. De fet, tot just acabat el primer tema Lluís Cabot (veu i guitarra) demanà als assitents que s’acostassin per intentar ‘compensar la simetria del claustre’, front es espectadors distribuïts – a l’esquerra, el jovent dret; a la dreta el de més edat assegut en cadires; i al centre un buit- i insistiren fins a les acaballes com si d’un fetitxisme es tractés.

El pop tranquil i dolç inundava les arcades del claustre amb certes reverberacions. Les primeres cançons que sonaven formen part de l’anterior treball ‘Salsa Agredolça’, amb el qual la banda féu una passa envant per deixar petjada amb la seva singularitat i sonoritat pròpies, donant pas a temes del darrer disc ‘Dies d’atrezzo’ amb el que consoliden el seu so personal, gràcies a la participació activa de tots els membres de grup, tant pel que fa a la composició com a la interpretació.

Lluís Cabot cedeix el protagonisme a Xavier Hernàndez (guitarra, veu i sintetitzadors) per cantar ‘S’ombra’, i aquest cedeix el seu lloc a Àngel Garau (bateria i veu) per interpretar ‘Calor de juny’ i ‘Branca de romaní’. Entre confessions, dedicatòries i súpliques no s’obliden d’agrair les col·laboracions.

Amb ‘Fotogrames’ el públic comença a entrar en l’estat hipnòtic de les melodies i tornades irresistibles de ‘Diarro’ i la fusió de ritmes mesclats amb arrenjaments electrònics i veus en off de ‘Es toldo’, per arribar al punt àlgid amb ‘La faula del falcó III’, interpretada per Biel Stela (baix i veu) amb la magistral col·laboració de Joana Gomila i Laia Vallès.

L’alternança de protagonisme entre els músics es succeeix fins al final -l’únic que pareix que no s’anima, per ara, és Guillem Portell (percussió i sintetitzadors)- així com la fusió de ritmes folk, jazz, country o urbans, desplegant una aire contemporani mediterrani

Da Souza, finalment, conseguiren enderrocar les trinxeres i conseguí que el públic s’acostàs a l’escenari per gaudir de ‘Salsa Agredolça’, ‘24/7’ i ‘Metres per segon’, amb la que tancaren el recital amb el públic a la butxaca.