Debon canta Suau

Un piano, una tauleta, un sofà, quatre cadires. Aquesta era la disposició de l’escenari per a la proposta que Antoni Bujosa (pianista-compositor), Pere Suau (poeta-rapsoda) i Pau Debon (cantant) presentaven al Teatre Principal d’Inca. No sabíem que ens depararia la vesprada, però com a mínim pintava acollidora.

10 minuts després de l’hora indicada, enmig d’un silenci més expectant que sepulcral, Pere Suau sortia a l’escenari i començava a recitar. «Aquest poema me sona! Com no m’ha de sonar?», pensava mentre Suau recitava sol a l’escenari «…Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca».

Aquests dos versos són, tal vegada, els més bells i famosos que va escriure Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Dos versos que tanquen el poema A Mallorca, durant la Guerra Civil, l’escollit per encetar aquest espectacle poètico-musical de prop d’una hora i mitja on s’agermanen poesia, música, cant i veu recitada.

Després del primer poema, els primers agraïments i les primeres puntualitzacions, els músics s’unien a Pere Suau i Pau Debon s’esseia al sofà mentre la melodia gairebé hipnòtica d’Antoni Bujosa marcava el pas de cada un dels poemes. Els versos recitats de Suau s’intercalaven amb els poemes cantats per Pau Debon dels darrers llibres publicats pel poeta: «Cors Artesians», «Cignes Tenebrosos» i «Pascor».

En definitiva, tot i que al començament no sabíem on ens portaria la maror d’aquests tres amics, poc a poc van convertir el Teatre Principal en un majestuós veler que ens va portar a fer un viatge músic-literari pels diferents mons de Suau. Un viatge on vam estar molt ben acompanyats pel quartet de corda format pels músics Biel Fiol, Mercè Mateu, Gemma Muntón i Enrique Baiget, així com també pels autors i autores que inspiren al poeta bunyolí, com Reinaldo Arenas, Sylvia Plath, Silesius, Leonard Cohen o Miquel Àngel Riera.