
Binissalem, dissabte 22 de juny de 2024
Ferran Palau ens deixa clar que a La Lluna en Vers no hi ha truc
Per Patricia Gelabert
Xavi Vidal
Carlos Fernández (veure galeria)
Dissabte 22 de juny encetava la quinzena edició del cicle La Lluna en Vers, organitzat per la Fundació Mallorca Literària, i ho feia amb Ferran Palau a un emplaçament idíl·lic, com ens solen tenir acostumats les cites del festival.
Eren les 21:30 h. quan, en el Jardí de la Casa de Llorenç Villalonga, a Binissalem, s’encenien els llums i sortia a l’escenari Ferran amb tota la banda: Jordi Matas a la guitarra, Emili Bosch als teclats i sintetitzadors, Jordi Bosch al baix i Malcus Codolà a la bateria.
Després de quasi dos anys allunyat dels escenaris, Palau anunciava el llançament del seu darrer àlbum al maig d’aquest any i, amb Plora Aquí (Hidden Track Records, 2024) torna als directes amb la seva característica música, que sempre troba un equilibri entre l’orgànic i el digital amb un pop naïf que parla de l’amor més tendre i innocent.
Així doncs, va presentar el seu darrer disc quasi al complet i el va complementar fent un repàs als anteriors treballs amb cançons tan reconegudes com «Aranyes», «Reflexe», «Univers» o «Serà un abisme».
Va ser amb aquesta darrera que es van despedir, ja sabeu, allò que solen fer sempre els artistes de partir, esperar que tothom cridi que tornin, i tornar a pujar per fer el bis que si els durà a finalitzar la vetllada.
Va pujar llavors tot sol, sense la banda, per cantar «Estimar-te és com un joc» amb un únic llum vermell apuntant al cantant, convertint-se en un dels moments especials de la nit. Després d’això, «Cel clar» i «El meu lament» foren les que el català va triar per donar fi a la primera cita del cicle. I el final no va poder ser més majestuós: la banda al complet de nou, Palau assegut al terra tocant i donant al públic més de cinc minuts de jam session on se’ls veia disfrutar com nens i que representa perfectament la manera de fer música del d’Esparraguera.
De poques paraules, aprofitant el descans entre cançons va agraïr als assistents la seva presència i afecte, a Mallorca Literària per haver comptat amb ell en aquesta edició, i va fer referència al desaparegut Cafè Lisboa, on va tocar a Mallorca per darrera vegada.
Al final de la nit, va baixar-se de l’escenari i va compartir una estona de signatures i xerrada amb el públic que va acostar-se a la zona de venta de merxandatge.
⬆ La combinació que suposa escoltar en directe a Ferran Palau en un emplaçament com el triat per aquesta cita de La Lluna en Vers. Tot un encert.
⬇ Tenint en compte que el concert començava a les 21:30, hagués estat favorable apostar per un artista local per obrir la vesprada, com s’ha fet en altres ocasions, i poder aprofitar la oportunitat.







































No hay comentarios