Tornarem una i mil vegades amb Xanguito

Cert és que, la presentació i promoció del disc s’ha anat fent de manera intermitent per mor de la pandèmia, però això no han minvat les ànsies de concerts dels seus seguidors fidels. L’ase Tomeu, l’àlter ego de Xanguito, feia acte de presència a l’escenari per recordar al públic assistent les mesures de seguretat a seguir i, convidar-lo a ballar amb la nova modalitat imposada per les restriccions, asseguts. Cosa que els espectadors dugueren a terme al peu de la lletra.

A l’auditori es respirava il·lusió, ganes de concert, de música en directe, quan Joan Muntaner l’alma mater de Xanguito, reapareixia a l’escenari amb la banda al complet. Un escenari que feia 4 dies que s’havia convertit en la seva casa, per treure el rovell després de l’aturada obligada, «recordar com es feia això de tocar», i enllestir-ho tot per al nou espectacle que era a punt de començar.

El recital emprenia el seu viatge musical de poc menys de dues hores amb energia a través d’una selecció de cançons dels dos discs de Xanguito a manera de popurrí, carregat de missatges evocadors, format pels fragments dels temes «Tornarem», «Més fàcil», «Xala-la», «Encara és prest’ i ‘Viatjarem», on es succeïren errades tècniques de so però que no feren minvar l’impuls i la intenció de la formació, i res que no perdonàs un públic devot, entregat i amb ganes de festa.

La primera aturada de rigor servia per solventar els petits desencerts sonors mentres Joan Muntaner aprofitava per comentar al públic que tan sols feia 4 anys que emprengué l’aventura d’enregistrar els temes propis amb el seu company d’aventures, Josep Castell.

Pareixia mentira que després 10 anys de dedicar-me a la música i l’espectacle encara no hagués trobat el moment d’enregistrar els meus propis temes

I retà al públic a ballar i a cantar amb les seves curolles, i seguí amb les cançons preferides del públic més jove, com són «Madona», «Canta amb mi», «Ai, Tomeu» i «Un home», on l’humor i el ‘bon rotllisme’ són molt presents en les seves lletres.

«Salta en espiral» donava pas a la conscienciació introduïda amb la sentència «fa oi la mar de plàstic que hi ha» i seguida pel tema «Apocalipsi» que, tot i ser escrita abans de la pandèmia, ja augurava un maleït virus després de contribuir, entre tots, a destruir «el món que ens va parir». Seguint amb un cant d’esperança amb el tema «Sempre Junts». I és que Xanguito té això, en els seus temes també sap reflectir els valors universals de l’amor i la natura.

No mancaren les reminiscències del seu bagatge artístic pel món del circ i l’animació infantil. De fet, dedicà la cançó infantil «Quan jo digui A» a totes les persones que eren al teatre obligades per la seva parella o acompanyat, engrescant-los a participar en el joc de les repeticions.

Joan Muntaner està acompanyat de grans músics a l’escenari, això ho sap cert i, li treu profit, dedicant una part del seu espectacle per deleitar al públic amb els virtuosos «solos» de les diferents seccions instrumentals – vents (Lluc Bimbo i Samuel Martínez), percussió (Pau Belenguer i Miquel Amengual) i teclats (Joan Vila)-. Per donar pas al «Bram d s’ase», amb en Tomeu a la palestra fent de les seves, els ritmes llatins de «Rumbera», el folklore de «L’amo de son Carabassa» amb Coques Bambes, l’electronica de «Nicotino».

La festa musical es posava punt amb la dolça i tendre cançó «Quan somrius» i els grans èxits «Te vendré a cercar» (Beix, U98, 2017) cantat a cappela arran d’escenari a el públic. Amb «Milions d’estrelles» s’acomiadaren d’un públic entregat que de ben segur el seguirà fent ruta fins a Artà el proper 15 de maig.