Quique González encandila als seus fans amb un recital a mig temps

El passat dissabte, Quique González va presentar el seu darrer treball Sur en el valle en el cicle Mallorca Live Nights, on el cantautor madrileny va encandilar als seus seguidors més fidels que es donaren cita en Es Gremi per gaudir d’un concert íntimista.

Arribada l’hora i amb certa timidesa, la banda feia presència a l’escenari per arrancar sense preludis amb el tema que dóna títol al seu darrer disc, seguida de “Te tiras a matar”. Tota una declaració d’intensions del que seria la vetllada. Un recital a mig temps on el rock quedava a un segon pla.

Amb un “bona nit, com va tot?”, Quique González es dirigia per primera vegada al públic i aprofitava per presentar a una banda nutrida de grans músics que l’han acompanyat al llarg d’aquesta darrera gira amb Raúl Bernal o ‘l’home que sempre arriba abans’ als teclats i l’acordió, Jacob Reguilón al baix i al contrabaix, Edu Olmedo a la percusió i on destacà la presència del mallorquí Toni Brunet a la guitarra, que a més ha estat el productor dels dos darrers discs de l’artista.

La nit avançava sobria mentre Quique González anava recuperant cançons dels seus anteriors discs. El públic, molt respectuós, romania en un silenci quasi sepulcral. Érem a un recital o a un concert de rock? Definitivament, a un recital de blues-rock lent amb molt de pes dels baixos i la bateria i els detalls puntuals dels teclats i les cordes, acompanyat de la peculiar tonalitat vocal del protagonista, cosa que no donava peu a ser interromput pels aplaudiments o els coros més que en moments puntuals.

El públic, molt respectuós, romania en un silenci quasi sepulcral. Érem a un recital o a un concert de rock? Definitivament, a un recital de blues-rock lent…

De fet, no va ser fins a “Daiquiri Blues” que començaren les primeres reaccions del públic, que anaren incrementant-se, encara que de manera recatada, amb “Se estrechan en el corazón” y “La chica de la lavandería”.

Tot transcorreia sense presses, amb molta calma. De fet, cançons com “Caminando en círculos”, “La luna debajo del brazo” o “La fábrica” sonaven en versions més lentes a les que en té acostumats, i es conjugaven amb d’altres a mig temps com “Detectives” o “Pequeño Rock and Roll”, on l’acordió i el contrabaix agafaven presència sobre l’escenari.

“Sois un público fantástico”, elogiava Quique als seus fans mallorquins quan s’acostava l’hora del comiat, just després de la interpretació d’un dels clàssics de la música espanyola que ha sobreviscut al pas del temps, “Aunque tu no lo sepas”.

Arribaven els bises i la nostàlgia i la melancolia de les històries musicades del trobador castellà pujaven el ritme i posaren la nota de rock and roll a la nit. El públic començà a desfogar-se i a amollar l’energia retenida durant la vetllada amb “Miss camiseta mojada”. L’armònica va fer acte de presència de manera testimonial amb “Conserjes de noche”, que acabà a les mans del fan més jove de la sala com a trofeu d’una nit màgica, per acabar de donar-ho tot amb “Vidas cruzadas”, tema que posa el punt a gairebé tots els concerts de l’artista.

Tot i les demandes del públic, aquesta vegada no sonà “Charo” per a la manca de fe de Quique González amb les dots de corista de Toni Brunet per substituir a na Carolina de Juan ‘Nina’.