El Satèl·lit Fest és «el Festival de la llengua en què somiem»

El passat 30 d’abril es va celebrar al Quarter General Luque d’Inca la segona edició del Satèl·lit Fest amb un cartell que anunciava, des de fa uns mesos, a Els Amics de les Arts com aposta principal. Aquest festival va sorgir l’estiu del 2022 i aquest any ha fet un salt de qualitat sumant artistes al cartell i apostant pels músics locals i d’altres de caràcter i renom nacional.

S’obrien les portes a les 17:30h del diumenge i l’horabaixa començava amb Alidé Sans, amb una trajectòria de més de 10 anys d’activisme musical, i donava pas a Cesk Freixas, qui va presentar les cançons del seu darrer disc Direm Nosaltres i va fer un repàs dels seus temes més significatius.

Quasi puntuals vam poder veure a BOC sobre l’escenari, després de quatre anys de silenci absolut. La formació, amb la seva música folk i tradicional tan reconeguda, va fer que el públic s’animés inclús a ballar, donant un impuls al festival que, cada vegada, reunia a més gent davant l’escenari. Després va arribar el torn dels menorquins Pèl de Gall, i amb ells arribà la festa. El sextet va portar al públic al seu Paradís amb una música fresca, divertida i animada, i els assistents van respondre com el grup mereixia.

Arribà llavors el torn del santamarier Amulet, amb la banda al complet, mesclant alguns dels seus temes més reconeguts, com «Es teu cos nu», que va cantar acompanyat pel Pau Frach d’O-Erra, i alguns dels senzills nous que formaran part de Petit víking, el seu segon disc d’estudi que es publicarà el pròxim 16 de maig. D’aquest disc va presentar «Les portes de l’infern», amb la col·laboració de la Carla Collado, veu de Kaliza, pujant a l’escenari i animant considerablement el final del concert.

Els Amics de les Arts protagonistes absoluts de la nit

Quasi arribant a la mitjanit aparegué sobre l’escenari el cap de cartell del festival: Els Amics de les Arts, qui van fer gaudir cançó rere cançó durant 90 minuts de concert, amb un repàs per tota la seva trajectòria musical, i la presentació del seu nou disc Allà on volia.

El públic, coneixedor de la seva música, no va deixar de cantar totes i cada una de les que el grup de Barcelona els va fer partícips. Van donar-ho tot al damunt de l’escenari, amb cançons del nou disc, com «La nit sembla que serà nostra», una cançó que evoca la festa i les ganes de corejar la frase que dona títol al senzill. I també hi va haver espai per a cançons no tan noves, però que van causar la revolució dels assistents. Cançons mítiques com «Louisiana o els camps de cotó» o la gran «Jean-Luc». Únic concert a Mallorca, que van saber aprofitar i deixar al públic amb l’eufòria pròpia de les hores i de ser a un festival on el temps va acompanyar i va deixar que es succeís amb normalitat.

Amb la mateixa eufòria, i per segona vegada, pujava Pau Frach a l’escenari del Satèl·lit, aquesta vegada acompanyat per la seva banda i fent el The Focs Artificials Show al que ja ens té acostumats O-Erra dins de la seva nova gira. Va ser un espectacle de llums i color, amb el rock més divertit que ens mostren els mallorquins al disc Focs Artificials, mesclat amb algunes de les seves cançons més reconegudes i que rescaten per donar-li un caire més rocker, com fan amb «Aire Americà».

I així, després del show dels O-Erra, vam podem veure el directe de Kaliza, que aprofitaven la parada en el festival mallorquí per presentar el seu primer disc Kimera. La darrera actuació del Festival va venir de la mà de la cantant Xisk, amb una música molt personal, mesclada amb ritmes electrònics i que segur farà ballar al públic en més d’una verbena.

El tancament del Satèl·lit havia de venir de la mà de Sanxo, però retards en els canvis entre concerts, que estaven amenitzats per Món Sound i DJ Capilla, van fer que no pogués actuar, ja que s’havia de complir la normativa i no hi havia temps material per a la seva actuació. Els organitzadors estan cercant la manera de poder compensar aquest final agre d’una nit on la música en català va ser protagonista absoluta i l’ambient va ser immillorable.