Palma, dijous 22 d’agost de 2024
Marco Mezquida: «Us hem vengut a despentinar un poquet»
El pianista menorquí va tancar el Jazz Palma Festival al Castell de Bellver amb la presentació del seu disc «Tornado»
Per Mònica Borràs
José Luis Luna (veure galeria)
El compositor i pianista maonès, que trepitjava el Castell de Bellver per primera vegada, va presentar el darrer disc Tornado (2023) amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Ramon Prats a la bateria. Amb les entrades exhaurides i cadires per tot el claustre, el trio va tancar el Jazz Palma Festival, que ha tengut lloc els dijous d’agost al pati del castell.
Com va explicar Mezquida en començar, el disc és un reflex de les experiències viscudes pel trio en diverses estades al Japó, en les quals han patit fortes tramuntanades i supertifons huracanats. Haver compartit situacions tan brutals ha creat el vincle catàrtic necessari entre els tres músics, que ha permès la transferència de l’energia creativa a l’hora de compondre Tornado. Tot i que els temes ja sonen trepidants a la gravació, no són res comparable amb la potència i intensitat, que guanyen les peces tocades en directe.
A l’inici del concert, certament es va crear l’atmosfera sonora que recreava la calma prèvia i el crescendo de la tempesta amb la remor del vent i les precipitacions magistralment reproduïdes. Tancant els ulls es podia visualitzar el temporal i imaginar els tres músics, recollits en un hotel nipó amb grans finestres, contemplant i admirant la força de la natura.
Una percussió amb reminiscències de sons industrials va obrir el primer de tres grans blocs, en què es va dividir el recital. El bateria i percussionista Ramon Prats passava del minimalisme d’un gong aïllat al renou colpejador i violent, que evocava el cap de fibló sonor. Així, es va anar construint el gran Tornado, amb el so del vent aconseguit pel contrabaixista japonès Masa Kamaguchi, doblegat literalment sobre l’instrument, una extensió del seu cos. Igualment, el piano és una continuació física de Mezquida, que a voltes toca de dret, i acompanya amb la seva gestualitat els clímaxs i les intensitats musicals i emocionals. De vegades, amb una mà toca les cordes per la tapa oberta, just d’on pengen d’una corda uns plats petits, que fa sonar de tant en tant, alternant-los amb el kairu, el grapat de closquetes, que sonen com la pluja, i altres instruments de percussió de petit format.
Arribats a aquest punt, res és previsible. Només Masa Kamaguchi tenia el faristol davant, encara que no semblava seguir la partitura. Els músics toquen pràcticament de memòria i en total compenetració. Pugen, baixen, entren i surten màgicament d’uns temes més experimentals a altres més melòdics.
Arribats a aquest punt, res és previsible. Només Masa Kamaguchi tenia el faristol davant, encara que no semblava seguir la partitura. Els músics toquen pràcticament de memòria i en total compenetració. Pugen, baixen, entren i surten màgicament d’uns temes més experimentals a altres més melòdics. De «Tornado» o «Fellini» (dedicada al seu primer moix) a «Self Portrait», més lliure i en clau de blues, més en la línia de Norah Jones. Fins a «Taifu» (tifó en japonès) o «Adiós, Abuela», dedicat a la seva padrina, que com altres, va marxar tota sola, sense cap familiar a prop, per mor de les polítiques sanitàries aplicades durant la pandèmia.
Amb la mestria aconseguida gràcies a la feina constant i incansable des dels seus inicis, Marco Mezquida ens ha atrapat amb la seva personalitat senzilla i natural. Rere aquest somriure tímid s’amaga un geni musical amb la ment privilegiada: clara i complexa a la vegada, capaç de trobar l’equilibri entre les composicions més experimentals i elevades amb d’altres de la mateixa qualitat, obertes a tots els públics.
Satisfacció per la resposta del públic quan el cartell és interessant, independentment de l’origen dels artistes. Excepte el concert de Rita Payés, del dijous anterior, que es va ajornar per mor de la Dana, també els concerts d’Andrea Motis i Richard Bona programats al Palma Jazz Festival registraren plens absoluts.
Mezquida es va dirigir al públic en diverses ocasions, fins i tot en anglès i francès, molt proper i familiar, i va anunciar el pròxim concert, que oferirà el dijous 26 de setembre a la sala gran del Teatre Principal de Palma amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, per presentar Talaiot, amb bona part de les entrades ja venudes. Abans, però, presentarà Tornado a les ciutats xineses de Shanghai, Xian, Beijing i Xiamen, entre el sis i l’onze de setembre. I en tornar, continuarà oferint recitals a Tenerife, Palma, Ciutadella i Maó, abans que arribi l’octubre.
No hay comentarios