Anegats: madura fidelitat i revolució juvenil

Himnes musicals anegats entre moltes generacions

Anegats no necessita presentació, la seva trajectòria i la seva discografia són conegudes i reconegudes a la nostra illa. Des del seu naixement en el 2004 fins al dia d’avui, Anegats ha creat himnes entre els versos de les seves cançons. Himnes que han quedat gravats dins la memòria dels illencs i les illenques. Ni l’aturada del 2014 va aconseguir esborrar el rastre de la seva música. Ànima viu (2019) va suposar el retorn als escenaris, però, sobretot, va construir un pont musical capaç de connectar diferents generacions. Això ho va demostrar el passat dissabte dia 14 d’agost al Parc de n’Hereveta de Porreres, poble que ha volgut celebrar amb molta cultura i música les festes de Sant Roc. Un dels molts concerts d’aquest any pandèmic que realitzen per presentar el seu darrer treball, el volum I de Retorn (2021).

El concert en un format acústic va començar fort i amb un públic entregat i ansiós. La cançó Cada nit va ser la primera que va sonar, i la música no va aturar fins 2 hores més tard. Sí, van ser 2 hores de màgia i música; de reflexions, de paraules i de sentiments. Perquè el format acústic i la serena de les nits mediterrànies no són una bona combinació per l’afinament dels instruments. Entre cançó i cançó, entre afinació i afinació, en Pep Àlvarez aprofitava per explicar el context, la història que hi havia darrere de moltes de les cançons del repertori d’Anegats. D’aquesta manera vam saber com va néixer Retorn, entre la vulnerabilitat i incertesa del confinament, van entendre que ningú podia acotar els somnis de la gent, i ens van convidar a somiar amb Somia Gran. També va cridar a la dignitat i a la memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil, i mentre escoltàvem En el frente de Teruel, en Pep Àlvarez no va dubtar a disparar amb els versos d’aquesta cançó, i la va acabar amb la mirada perduda en el cel i amb els braços assenyalant les esteles de les víctimes que va deixar el franquisme. Van retre homenatge a tota la gent que treballa la terra, els pagesos d’un temps i de sempre que entre les seves mans va créixer la suor i la perseverança. I així van explicar l’origen de la cançó Aquells Tarongers.

El públic escoltava intrigat totes aquestes històries i cantussejava emocionat les cançons que van omplir de música i coneixement una nit d’agost. Cançons futuristes i de versos d’en Guillem d’Efak, cançons que imiten el gènere epistolar, i d’altres que ens conviden a conèixer la llegenda de Nuredduna; lletres fetes amb paraules d’unes noces, o fetes per donar coratge enmig de la pandèmia. Tot això i més va ser possible gràcies al format acústic i a les dues hores de concert. Un concert amb un final apoteòsic amb les lletres de les cançons que han esdevingut himnes, que han fet immortals i eterns a Anegats, Paraula de senyor, Irreals. Però la cançó que van escollir per tancar el concert havia de ser una del seu retorn, Esma i coratge perquè és curt el viatge. I després de 2 hores aquest viatge musical es va fer curt. El públic volia i demanava més, un públic que durant tot el concert va demostrar la fidelitat madura de les persones que vam créixer amb les primeres cançons d’Anegats, i l’acoblament de la gent jove que sí que coneixia, cantava i ballava totes les cançons, les d’un temps i les d’ara. Perquè Anegats és el grup illenc per excel·lència: «tiru-rí-quac-quac es missatge és clar, per durar és amb es grans que hem de cantar, i escoltar les cançons arrelades d’Anegats». Tiru-rí-quac-quac!