Segundo avance de su inminente disco debut Blessing in disguise
Claudia Nogués, la actriz, cantante y compositora mallorquina detrás del nombre artístico de Clodine, acaba de presentar «Potser mai és massa tard», el nuevo avance de su inminente disco debut Blessing in disguise (RGB Suports, 2022). Se trata de un tema muy especial, ya que es de las pocas canciones que ha escrito en catalán, además de ser la única que fue capaz de componer durante el confinamiento.
La propia cantautora nos explica la chispa que originó la canción. Un día se encontraba cambiando las sábanas de la cama cuando le asaltó un pensamiento. De pronto se vio meditando sobre el fuerte vínculo emocional que producen algunos olores y lo difícil que resulta olvidar la fragancia de ciertas personas. Con este punto de partida Clodine acabó componiendo «Potser mai és massa tard», que explora de manera lírica el fuerte vínculo que existe entre nuestro sentido del olfato y nuestras emociones, de cómo el recuerdo de la fragancia de una determinada persona puede desencadenar en nosotros poderosos sentimientos.
Vaig canviar els llençols del llit
Vaig llençar-ho tot: els llibres, els vinils…
Tot i així m’espanta el fet
Que els records segueixen a la meva pell
La teva olor perviu dins meu
La relación de Clodine con la música es muy personal e íntima. Para ella la música es como un flotador que no permite que se hunda, un lugar seguro donde agarrarse en medio del temporal. Por eso le gustaría que algún día sus canciones sirvieran para ayudar a alguien, de la misma forma que lo fue para ella escribirlas.
El tema viene acompañado de un videoclip que os dejamos a continuación.
Letra
Vaig canviar els llençols del llit.
Vaig llençar-ho tot: els llibres, els vinils…
Tot i així m’espanta el fet
Que els records segueixen a la meva pell,
La teva olor perviu dins meu.
Per què no sé esborrar-te?
Ja no puc navegar sense el meu far.
Per què no puc odiar-te?
Passa el temps però jo no et deixo d’estimar.
D’estimar, d’estimar.
Passa el temps però jo no et deixo d’estimar.
Volar, vull volar.
Potser mai és massa tard.
Totes les vegades que et vaig dir
«Vull deixar-ho tot, no puc seguir així»
Vaig trobar refugi al teu pit,
I amb petons em vas guiar pel bon camí,
I els llençols ens van mimar tota la nit.
Per què no sé esborrar-te?
Ja no puc navegar sense el meu far.
Per què no puc odiar-te?
Passa el temps però jo no et deixo d’estimar.
D’estimar, d’estimar.
Passa el temps però jo no et deixo d’estimar.
Volar, vull volar.
Potser mai és massa tard.
Publicado por:
Desde Mallorca te mostramos la música que se hace en Baleares y más allá, acercándote la actualidad musical con epicentro en la islas.
No hay comentarios