Horabaixa: «No tenim una sonoritat definida, ens agrada anar experimentant»

Com definiríeu la música d’Horabaixa?

Creiem que és un estil de música no massa definit, però que està molt cuidat. Abans de donar un tema com a acabat, li donem moltes voltes. Diria que és una música fresca, molt mediterrània feta amb la nostra llengua.

D’on ve aquest nom?

Juga amb la paraula composta d’hora i baixa. Ens trobem en hores baixes en l’àmbit social, econòmic i ambiental. Cercàvem una paraula que ens definís i és cert que com normalment assajàvem els horabaixes la paraula com a tal ens va agradar. Defineix el projecte i defineix el moment actual.

El grup neix el 2021, enmig de la pandèmia. Com va sorgir el projecte?

Realment el grup com a tal va néixer durant la pandèmia, però abans que aquesta s’iniciés ja teníem la idea de crear un grup que no fos de versions. Volíem fer música pròpia. Durant la pandèmia, tenint més temps per compondre, va ser quan vam fer la passa definitiva per començar a posar-nos a crear seriosament.

Quins són els vostres referents musicals?

No te podria dir uns referents clars, ja que cada un dels membres del grup tenim referents molt diferents i això es veu reflectit en el nostre primer treball, utilitzem estils musicals molt diferents, no tenim una sonoritat definida, ens agrada anar experimentant. Òbviament, rebem influències de grups de rock-català, però també de grups d’àmbit internacional.

Un any després, durant el juny de 2022 vau publicar el vostre primer àlbum complet, Quan se pon es sol. Com ha estat el procés de creació?

Ha estat un procés llarg, però ens ho hem passat molt bé. El fet que tot s’iniciés durant el confinament ens va garantir tenir més temps per compondre cançons, però al mateix temps ens complicava poder fer la feina junts. Cada un gravava maquetes des de casa i ens l’enviàvem uns als altres. Quan les restriccions van començar a afluixar una mica vàrem iniciar amb els assajos presencials, record que ens vam tancar uns dies tots junts per gravar i preparar noves cançons. En general, la pandèmia va ser una etapa d’aprofitament artístic per Horabaixa.

Jugueu amb diversos estils musicals. És aquesta l’essència d’Horabaixa?

Jo crec que sí, com he dit abans encara estem experimentant i ens agrada jugar amb diferents estils musicals. Actualment, hem tocat sonoritats com el pop, el rock, el reggae, l’ska i fins i tot estils llatins o la rumba. Per ara aquesta és l’essència, no encasellar-nos i anar provant fins que trobem el camí amb el que ens sentim més còmodes.

Creieu que la sonoritat que podem escoltar en aquest primer disc és la que caracteritzarà el futur d’Horabaixa o ens podem endur sorpreses amb futurs llançaments?

Jo crec que hi poden haver sorpreses. Avui dia no ens decantem per cap estil musical concret i això pot fer que la sonoritat dels nostres futurs projectes siguin diferents al que hem estat fent fins ara. Sorpresa n’hi haurà segur.

Com ha estat la rebuda d’aquest primer disc per part del públic?

Sa veritat és que estem molt contents. A nivell musical sembla que s’ha produït un canvi de tendència i pareix que hi ha una gran aposta cap als grups autòctons, això ens fa molt feliços. Tot i que els començaments mai són fàcils, pensem que hem tingut una molt bona rebuda per part del públic, tant del disc com dels nostres directes.

A més, heu comptat amb la participació de Tomeu Penya a la cançó «Quan se pon es sol». Com ha estat treballar amb ell? Com va sorgir la col·laboració?

Ha estat una col·laboració brutal. Estem molt contents d’haver comptat amb la seva participació. Tot va sorgir perquè a Tomeu Penya el conec personalment de fa molts anys, ja que mon pare tocava amb el seu grup. Quan va saber que estàvem treballant en aquest projecte ràpidament ens va oferir la seva ajuda i quan li vam proposar de col·laborar amb nosaltres en aquesta cançó, va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Ha estat molt divertit i fàcil gravar amb ell.

En els últims anys han sorgit noves agrupacions musicals a l’illa. Com veieu el panorama musical? Creieu que creix amb força o que serà una moda passatgera?

Crec que actualment està en un bon moment. Han sortit molts grups d’estils molt diferents i són clars referents per a futures noves formacions. No sé què passarà en un futur, però jo esper que no sigui una moda i que segueixin sortint nous grups i nous músics, és necessari tenir referents de les illes i amb la nostra llengua. Potser, tenir grups amb música pròpia és el que ens va faltar a nosaltres com a exemple, ja que quan nosaltres vam començar a fer música ens dedicàvem a fer versions, perquè era el que en aquell moment es duia a l’illa. En canvi, ara hi ha molts grups amb estils totalment diferents i això sempre serveix de model pels musics. Al final tot és una roda, també és necessari que els ajuntaments i institucions públiques ens donin suport per a poder seguir tirant endavant.

Quins són els vostres objectius a curt i llarg termini?

A curt termini, aquest hivern ens volem tancar a acabar de composar i produir el nostre segon projecte. I a llarg, ens agradaria consolidar-nos dins el panorama musical illenc.

En aquest segon àlbum que voleu produir aquest hivern hi trobarem novetats? Alguna sorpresa o col·laboració?

Segur que sí. Pel que fa a la sonoritat com he dit abans encara no tenim un estil musical definit i, per tant, anirem experimentant amb diferents sonoritats i, per això, el proper disc pot sorprendre en aquest sentit. Respecte a les col·laboracions, sí que tenim pensat fer-ne algunes, però encara ho hem de preparar, no hi ha res decidit. Som un grup que intentem sempre fer-ho lo millor possible i ens agrada donar grates sorpreses al públic, per això seguirem fent feina perquè el proper treball surti perfecte.