Xanguito: «Som gent de poble»

Joan Muntaner és la veu cantant del grup de moda, Xanguito. Amb el seu estil senzill i proper ha parlat amb Mallorca Music Magazine.

El grup de Bunyola fa un Pop Mediterrani en el qual swing, rumba, folk i gipsy jazz configuren un estil propi amb influències internacionals com Django Reindhart o Norah Jones, però també nacionals com ara Antònia Font, Albert Pla o Manu Chao. Tot això sense oblidar la música de videojocs com Super Mario Bros o Zelda que marcaren tota una generació.

Des de la seva creació l’any 2017, Xanguito s’ha guanyat l’afecte incondicional del públic. Prova d’això han estat els guardons com a Millor Artista, Millor Cançó i Millor Disc de Pop-Rock” obtinguts als Premis Enderrock de la Música Balear 2020.

Milions d’Estrelles, publicat al febrer de 2020 malgrat la pandèmia, ha estat tot un supervendes. Un treball amb una clara aposta per la música festiva i el desig de «fer poble» i arribar a tothom. Un disc amb l’essència de la festa mallorquina. Tot i els aforaments reduïts, arriba el moment de gaudir Xanguito en directe un altre cop. Serà el proper diumenge 6 de desembre a Son Amar, al Festival Géiser.

Abans de res m’agradaria donar-te les gràcies per atendre la nostra trucada i oferir aquesta entrevista als nostres lectors, desitjosos de conèixer novetats del proper concert. El nou Xanguito de Milions d’Estrelles, abandona l’etiqueta de cantautor i s’enfoca més com a grup festiu, et sents més còmode en aquest nou rol?

Me sent més acompanyat i sobretot més creatiu. Podria dir que tot sol és més fàcil, però poder comptar amb els músics i l’equip tècnic que m’acompanya suposa un infinit de possibilitats. L’espectacle Milions d’Estrelles amb la seva màxima expressió depèn d’un equip de més de 15 persones. No és fàcil juntar totes les peces i que tot surti bé, però quan veim els resultat final tots quedam satisfets.

Passar-ho bé és l’objectiu de Xanguito en directe?

Passar-ho bé i sortir amb les piles carregades. Riure, cantar, emocionar-se i quan es pugui, també ballar (ara prohibit als concerts). En temps de confinament els ànims estan baixos, procuram compensar la situació amb els nostres recursos i que la gent pugui ser un poc més feliç… crec que en aquestes situacions la música i l’humor són la millor medicina.

Què en queda d’aquell Joan Muntaner que recorria l’illa amb els Pirates Pirats que tan bones estones ens va fer passar? Enyores aquells temps bojos?

Jajaja. El Joan Muntaner d’ara pesa 15kg més i tot és més lent, però alhora també més madur. Pel que fa al meu personatge «Grumet Ganxito» i la resta de Pirates Pirats ens vàrem adonar que no érem els mateixos que quan començàrem. No és lo mateix l’energia d’un jove de 20 anys que la d’un de 30… i clar, hi havia coses que ja no aguantàvem, com tocar tres hores seguides o pujar i baixar de l’escenari d’un sol bot (als darrers concerts m’havia d’ajudar el públic empeinguent-me es cul, ja te pots imaginar el “catxondeo”).

Enyor aquells temps, però ara mateix prefereixo anar més «amb bones». Si ara fes un concert com els que féiem amb Pirates lo més probable és que acabàs a l’hospital o a la presó. No obstant això, l’experiència que Pirates Pirats m’ha donat és un dels meus punts forts a l’hora d’actuar. Tenc molts recursos escènics, i si la cosa es complica, improvís. No tenc prejudicis (ni vergonya) per provar coses noves.

Ens va entusiasmar seguir-te durant la quarantena, en què et vas dedicar a repartir bon rotllo per les xarxes durant els famosos concerts de confinament. Esperàveu que funcionés tan bé el nou disc durant el confinament després d’haver de cancel·lar els concerts? Us imaginàveu una resposta així de el públic?

No esperàvem res perquè tot era molt incert. No obstant tenia clar que malgrat s’havien suspès els concerts el grup seguiria, però havíem d’aprendre com. Un dia un amic em va trucar per dir-me que no sabia què fer amb els seus fills, que es pujava per les parets. Tot d’una vaig veure que les famílies necessitaven un entreteniment extra, així que vaig començar a fer els ciber-concerts, un show online que feia cada diumenge amb diferents temàtiques. En poc més d’un mes els seguidors es varen duplicar a les xarxes, la gent emprava les nostres cançons per fer els seus vídeos de confinament i a l’Spotify es dispararen els nostres oients exageradament. Tothom tenia temps per escoltar discs, i es va notar molt.

Quin és el tema que més us agrada tocar en directe? 

Sempre Junts, una balada. Es curiós que la cançó que més agrada d’un grup festiu sigui la més lenta. La feim molt diferent al disc i acaba amb una improvisació de metalls que fa que tots ens emocionem.

I amb quin noteu una major connexió amb el públic?

La cançó favorita del públic és clarament Te vendré a cercar. Als darrers concerts l‘hem feta només amb la guitarra i deixam que el públic la canti. És una sensació brutal, el somni de tot músic, o almanco el meu.

Xanguito està en constant evolució, com hem pogut observar en l’últim disc. Si et donessin a triar un tema que defineixi el nou rumb de Xanguito, amb quin et quedaries?

No ho sabem ni noltros. Si una cosa mos defineix és que ningú sap mai (ni noltros mateixos) per on podem sortir d’aquí uns mesos. Mos encanta tocar diferents estils i experimentar. Ja estic fent noves composicions, però fins que no entrem en el proccés de producció no em vull submergir en etiquetes… de fet les evitam.

Tres premis a la 3ª edició dels Premis Enderrock de la Música Balear 2020, està clar que el públic us adora. A què creus que es deu? Quin és el secret?

Supòs que perquè no hem volgut aparentar res i hem connectat amb el públic des del principi. També influeix que les nostres lletres són sencilles i bones de cantar. A tot això li afegim el nostre ingredient personal, que no és més que ser simples i humans. Som gent de poble, nascuts entre natura i animals. Podríem ser el teu veí, i no tenim vergonya de mostrar-nos tal com som. Crec que això és el que ens ajuda a arribar a més gent, creixem amb naturalitat i d’una manera sana.

Com tens plantejat el concert? Alguna sorpresa en forma de tema nou? Se t’ocorre alguna idea o suggeriment per a la gent que no pugui resistir la temptació d’aixecar i posar-se a ballar?

El proper concert dia 6 al Géiser Festival tindrà algunes sorpreses visuals, i alguns arranjament nous. Seguirà en la mateixa línea de presentació del disc Milions d’Estrelles però amb alguns extres. Pel que fa a ballar, es pot fer d’assegut, i l’espectacle que tenim està reinventat per això. Només en una ocasió he hagut de demanar a un grup de gent que es tornàs a seure, i va bastar amb un gest amb les mans. Res perquè preocupar-se. Tothom s’adapta i sap quines són les normes. Noltros ens encarregam de què puguin gaudir des del seu seient.

Com veus el futur proper de la música i especialment del panorama balear?

Ara mateix beníssim! Quan noltros vàrem començar, érem poquíssims els grups que s’atrevien a cantar en català i aspirar a fer concerts. Ara hi ha una nova generació amb ganes d’omplir buits musicals com Amulet, Tomeu Joan Fuster, Baaldo i Flat Dreams. També hi ha nous grups com Estepa Blanca i És Melassa, grups 100% integrats per dones que venen amb propostes fortes i donen aire fresc al panorama. Fa uns anys era impensable que sortissen tants de grups de parla catalana simultàniament. Pinta bé!

Alguna anècdota divertida que ens puguis explicar?

Una ben recent va ser la setmana passada. Vaig fer un test als stories d’Instagram amb preguntes sobre el grup. A una de les preguntes es demanava amb quins grups tocàvem al Géiser Festival. Les opcions eren “OR i Pèl de gall” o “Antònia font i Ossifar” (dos grups que no necessiten presentació i que tothom sap que estan retirats). Passats 10 minuts tenia sa bústia plena de missatges amb gent que em demanàven on podia comprar s’entrada d’Antònia Font i Ossifar. M’havia equivocat de resposta i alguns varen creure que tornaven els grups mítics. Ho vaig canviar tot d’una, els hi vaig explicar l’errada i per sort tots varen riure, entre ells en Pau Frach d’OR que va ser qui hem va donar l’alarma.

Moltes gràcies per aquesta estona tan agradable. Ens veiem el proper diumenge a Son Amar a la segona data de festival de tardor Géiser.

Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer contestar-les. El fet de què vos preocupeu de la trajectòria dels grups locals és una gran ajuda pel sector. A més estau ben posats amb les noves tecnologies web i de mòbil. És intuitiu, fàcil mirar-ho i les imatges són bones. Els espectadors se pensaran que t’estic fent publicitat jajaja, però ho dic de veres. Ens veiem el diumenge.