Gala dels IV Premis Enderrock de la Música Balear 2021

El passat dijous, 25 de novembre, el Teatre Xesc Forteza va acollir l’acte de lliurament dels Premis de la Música Balear 2021, en la IV edició del Premis Enderrock. Abans de les 20 h, la plaça de Miquel Maura ja respirava emoció, nervis i alegria.

Poc abans de l’inici de la gala, la pluja ens va donar una petita treva, i ens va deixar veure passar una mescladissa entre artistes nominats, familiars i públic. Maria Hein, qui esdevindria una de les grans triomfadores de la nit, va intentar aparcar els nervis a les escales de la plaça. A poc a poc, varen arribar també músics com Pep Álvarez, d’Anegats, o Joan Muntaner, Xanguito, que va aixecar molta expectació, amb mirades i rialles dels presents, a la seva entrada. Es respiraven ganes de compartir música en directe i celebrar la nostra cultura.

Cinc minuts després de l’hora prevista, la gala va començar directament amb l’actuació dels Kard’s Piken, acompanyats per Joan Bibiloni. Tots plegats, varen tocar Joana Lluna, una de les cançons mítiques del músic manacorí, que l’any que ve farà quaranta anys de la seva publicació. Tota una declaració d’intencions, aquesta de començar la festa amb aquests referents de la nostra cultura musical, comptant també amb la interpretació i l’execució dels artistes emergents.

Després d’aquesta primera actuació, els conductors de la gala, l’actriu i cantant menorquina Enka Alonso i el músic mallorquí Pep Suasi, varen dedicar les primeres paraules a Xavier Mercadé, el gran referent de la fotografia musical, Fundador i Cap de Fotografia de la revista Enderrock, que, malauradament, ens va deixar l’estiu passat. També es va fer referència a la data de celebració de la gala, el 25N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, ja que en aquell mateix moment de commemoració de la música balear, segons es va dir, a moltes places i carrers de l’Estat, moltes persones cridaven i cantaven també però en contra de la xacra masclista. Així, després de la salutació inclusiva per part de Pep Suasi, es va donar inici al lliurament dels Premis de la Crítica.

Mar Grimalt, guanyadora del darrer Concurs Sons de la Mediterrània, va ser l’encarregada de lliurar dos guardons. El primer, el Premi Especial del Jurat, que va ser per al disc Cançons de Joan Serra, de Miquel Serra, qui entre bromes i rialles, va dir que no s’ho esperava.

I el segon, el Premi al Millor Disc Revelació, que va ser per a Fins a Maig No Revisc, de Maria Jaume, qui va recordar a tota la gent que li ha fet costat des dels inicis.

A continuació, vàrem poder gaudir, i molt, del directe d’Alanaire, una joia de la música mallorquina actual. Tot el públic va vibrar d’emoció amb la seva interpretació de Reviure i els seus primers versos: «No saps lo bé que me sé cuidar, no saps lo bé que estic sola, no vull res més, no vull res més». Una lletra que no només reivindica la crida del 25N, sinó també la necessitat que tenim de respirar música en temps de pandèmia. Alanaire és un diamant en brut, té molt de potencial, i després de la seva actuació ja queda ben clara la influència d’artistes més veterans, com ara Joan Miquel Oliver.

El cantautor ciutadellenc Bep Marquès va continuar amb els Premis de la Crítica amb el lliurament, en primer lloc, del Premi al Millor Disc de Pop-Rock, que va ser per a Fràgil, de Saïm, qui varen cridar ben fort el seu desig de tornar a ballar i a pegar bots als concerts.

El segon reconeixement que va lliurar Marquès, va ser el Premi al Millor Disc de Cançó d’Autor, que va ser per al disc homònim de Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba. Bonet, la gran absent, va participar en la gala gràcies a un vídeo, en el qual va explicar que l’èxit del disc respon a la passió de cada persona que ha aportat la seva essència al projecte. Per la seva banda, Borja Penalba, juntament amb Ricard Pérez, de Baleària, sí que pujaren a recollir el guardó.

I a la veu de «Visca la llengua» i «Visca la música», Bep Marquès va deixar l’escenari.
Enka Alonso va explicar que va créixer convençuda que ca seva sempre es trobaria allà on sonàs la música de Bonet, de la qual pensa que concentra el batec dels pobles i representa la llar dels amants.

La gala va continuar amb la intervenció del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company. Al seu parlament, va assegurar el suport institucional al sector, va destacar la nova mirada envers l’avantguarda local, i va valorar la feina de les dones creadores emergents. Company va lliurar el Premi al Millor Disc de l’Any i el Premi al Millor Disc de Jazz segons la crítica, que varen ser per a Talismán, de Marco Mezquida. El pianista, pletòric pel privilegi de ser músic, va dedicar el premi a la seva família i va agrair a l’Institut d’Estudis Baleàrics el seu suport a tots els músics, especialment als artistes emergents, la nostra pedrera.

Una de les grans parelles musicals de les Balears, Donallop, va ser la següent en actuar. Aquest estiu han publicat el seu darrer EP, titulat Cara a Cara, un disc amb quatre cançons fosques però properes a la vegada que plenes d’amor i de llibertat. El seu tema Tremolor va fer emocionar el públic.

La primera part de la festa de la música va acabar amb el lliurament del Premi que atorga l’Obra Cultural Balear. El seu president, Josep de Luis, va lliurar el Premi a la Personalitat a un nom propi dins del món cultural balear, Miquel Àngel Sancho. El promotor i director del segell discogràfic Blau i responsable de la botiga de música Xocolat, va recordar que tot va començar per mor de Joana Lluna de Joan Bibiloni, la cançó amb la qual s’havia encetat la gala, i per la necessitat de publicar-la en un disc, l’any 1982. Molt emocionat pel reconeixement, Sancho va anunciar, també molt orgullós i il·lusionat, que la seva filla Anita Sancho continuarà al capdavant del seu projecte professional, quan ell es jubili del tot.

Al cap de trenta minuts, va arribar el rock and roll, a la fi els Premis resultants de la votació popular, que enguany ha crescut en un 28%, comparada amb la participació de l’any passat.

L’encarregada d’anunciar els tres primers premis atorgats pels lectors va ser Glòria Franquet, cantant d’Al-Mayurqa.

El Premi per al Millor Directe va ser per al grup mallorquí Xanguito. No debades, recordem que havien penjat el cartell de tot venut al seu concert de final de gira al Teatre Principal de Palma. També han estat memorables els directes que han fet a sales de Barcelona i al Nou Escenari de l’estadi de Son Moix.

Tot seguit, Franquet va lliurar el Premi al Millor Disc en Llengua no Catalana, que va ser per a MKMK, de Maika Makovski. Tan aviat com la presentadora va anunciar el lliurament del Premi Enderrock a la Millor Cançó, es va produir el moment més emotiu de tot el vespre. La jove Maria Hein, visiblement sorpresa, va recollir el guardó pel tema Sa Teva Presència.

La gala va continuar amb la cançó Dies Bons, de Reïna, i la veu dolça de Carme Vives. Tot se va col·locant sense gaire simetria, com ens cantaren els guanyadors del premi Sona9 2020.

Just després, va arribar un dels moments més esperats de la nit, el lliurament del Premi Enderrock a la Trajectòria. Antoni Noguera, tinent de Batle i regidor de Cultura i Benestar de l’Ajuntament de Palma, va recordar la seva joventut entre pàgines de la revista Enderrock, «una publicació en català i de música!, la nostra Rolling Stones«. Segons Noguera, des de la seva redacció s’ha fet feina de valent per divulgar continguts culturals i musicals en una llengua minoritzada, com ho és la nostra. Així mateix, va destacar el fet que l’Ajuntament destinarà uns espais, ara en construcció, per a oferir sales d’assaig públiques. El Premi a la Trajectòria va recaure en Tomeu Penya pels més de cinquanta anys en actiu. «Un capellà desviat del camí, que es va convertir en un cowboy de la música catalana, amb capell texà i ulleres fosques, la seva senya d’identitat».
Tomeu Penya, emocionat i més autèntic que mai, va aprofitar per fer broma i mig renegar del Premi «aquests catalans bojos de l’Enderrock, que lliuren el Premi a la Trajectòria a un músic que encara no ha arribat ni a la meitat de la seva carrera».

Un dels moments més surrealistes i divertits de la festa va ser quan el provocador periodista i agitador cultural, Àngel Aguiló Palou, l’autoproclamat president de tots els mallorquins, va rompre el protocol pujant a l’escenari amb l’excusa de regalar a Tomeu Penya una camiseta XXL amb les caricatures d’Aguiló i del cantautor vilafranquer, “del presi i el rei”. Idò, Penya va tornar a pujar a l’escenari, li va seguir el joc i tot el públic va riure amb el petit muntatge que havien preparat, molt còmic i ple d’ironia.

Aguiló va entregar els següents tres premis. Primer, el Premi al Millor Disc de Música Clàssica i Contemporània, guanyat per Joan Miquel Oliver i Aventures de la nota La, un disc basat en els principis del dodecafonisme, construït en forma d’àudios enviats per Whatsapp. Oliver va explicar amb molta d’il·lusió i naturalitat que, quan Miquel Àngel Sancho el va sentir per primera vegada, va quedar tan impressionat que ho va voler publicar tot d’una.

A continuació, Aguiló va anunciar el Premi al Millor Disc de Jazz, que va ser per a Moments, d’Enric Pastor & Co, i el Premi al Millor Disc de Folk, que va ser per a El Món Prospera, de Solpost. Aquests darrers, un grup eivissenc empeltat de valencians, varen ser breus, però contundents, reconeixent que el disc havia pogut sortir després d’haver-li llevat moltes hores a la feina i a la família.

Aviat, l’escenari es va omplir de llum amb la sensibilitat del jove manacorí Joan Sebastià Sansó, Jantià, una persona altament sensible, PAS, com ha titulat el primer disc. Jantià va interpretar Dins sa Llum d’un Llamp, un tema suau que parla de la memòria.

El Director Editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, captivat per l’emotivitat de Jantià, va dir que

la música és escoltar, cantar i ballar, però també és una manera de canviar el món i omplir-lo de felicitat.

Precisament, aquesta darrera idea, la connexió entre la música i la felicitat, va marcar el discurs de Gendrau, qui va recordar les obres de grans pensadors i creadors, com ara Darwin, Plató o Stravinski, i altres estudis més recents sobre la matèria, per a demostrar que tot està enllaçat:

la repercussió de la música al nostre univers emocional i, per tant, a la nostra felicitat.

El director editorial del Grup Enderrock va parlar del doble efecte que ha tingut la pandèmia en els joves. Per un costat, han augmentat els casos registrats de trastorns mentals, però per l’altre, també s’ha duplicat el registre de música nova publicada.

Gendrau va demanar no fer malbé el somni de la generació de joves que han nascut enmig de l’era de les xarxes socials i el confinament, perquè «una nova música reivindicativa i ecològica dibuixa el nostre paisatge sonor». Per a Gendrau, «la protagonista és una música sense retallades, que no oblida ni qui som ni la nostra llengua», i va animar tothom a respectar aquesta realitat diferent que ens fa sentir la música d’una forma nova i especial. A més, va recordar la importància d’escoltar sempre els nostres referents musicals i va assegurar que el simple fet de pensar en música i ritme ja duu beneficis per a la nostra salut.

La música en directe duplica, no només els decibels, sinó també les endorfines i, en conseqüència, ens fa més feliços.

En aquest punt tan animat, el director de la revista va lliurar el Premi Enderrock d’Honor a Ramon Farran.

El bateria i percussionista mallorquí és un referent en l’àmbit del jazz, i a més, va ser un dels fundadors de l’inoblidable Índigo Jazz Club de Palma, l’any 1963. El guardonat va dedicar el premi als seus pares, tan savis que varen saber reconèixer el seu talent i varen fer un esforç important per a què pogués estudiar. En referència al nom del premi, Farran va dir que l’honor era seu, per poder ser reconegut a la seva terra.

En acabar el parlament, Farran va seure al piano. Aviat, la seva filla cantant, Natalia Farran, i el músic Tomàs Graves es varen afegir per interpretar plegats una particular versió de Sa Ximbomba, la lletra de la qual feia referències a l’Enderrock i les herbes mallorquines. En una captivadora i valenta mescla d’estils, varen interpretar No Me Pidas Que Te Quiera i Esta Noche Hay Una Fiesta.

Tot i la insistència que es feia als parlaments de destacar l’impuls i la força dels joves músics emergents, realment varen ser els més veterans i experimentats els qui varen transmetre més vitalitat i alegria en el seu directe. En un moment donat, Farran va deixar de tocar el piano per posar-s’hi amb la percussió. Natalia Farran va demostrar la seva elegància a l’hora de cedir el protagonisme als músics que omplien l’escenari en aquell moment, entre els quals hi havia molta complicitat. La seva virtuositat transversal, professionalitat i eclecticisme els varen fer mereixedors de l’ovació més sonada de tot l’acte.

En aquest punt, es va retre homenatge als artistes desapareguts o a d’altres que feien l’aniversari, a través de la projecció de les seves imatges. El públic va aplaudir amb força tot en recordar a Antònia Font, Ocults, Ossifar o Valtonyc.

Però encara hi havia més premis per descobrir, i l’encarregada de seguir amb el lliurament de la resta de guardons va ser la periodista Margalida Mateu, qui va presentar el Premi al Millor disc de Cançó d’Autor, guanyat per Un desert de Colors, d’Amulet, qui va voler reconèixer la feina invisible dels tècnics de so i d’imatge, tantes persones que fan possible el miracle de la indústria musical i audiovisual, que «amb els videoclips ens transporten a la realitat imaginada de la música».

El Premi al Millor Treball de Músiques Urbanes va ser per a Rudymentari i el primer disc Contracorrent, produït enmig dels entrebancs del confinament, i en el qual defensa l’escena musical jamaicana. «Juntes, visca les Illes» va ser el desig final de l’artista menorquí.

Finalment, el Premi al Millor Disc de Pop Rock va ser per a Imaginari, d’O-Erra. El guardó quedarà a una de les prestatgeries de Jaume Gelabert, a qui el grup va voler dedicar el premi, que «com que no es pot xapar en sis parts, per tant, serà només per a ell».

La música va tornar a sonar amb la veu dolça de Maria Hein i les notes que, amb les seves mans delicades, li treia al piano. Hein va presentar la cançó que dóna títol al seu primer disc, Continent i contingut.

Dues hores després de l’inici, encara quedava el plat fort de la nit. Potser per aquest motiu, el següent convidat per a seguir amb el lliurament de premis va ser el cuiner Miquel Calent, que va parlar de la cuina com una mostra més de la nostra cultura. Calent va entregar el Premi al Millor Artista Revelació a Maria Hein, que encara molt més sorpresa i emocionada va tenir la força suficient per dedicar els dos premis al seu pare, que al cel sia.

El darrer reconeixement, el més esperat, era el Premi al Millor Artista, va ser per a O-Erra. El grup va encoratjar els artistes a fer, entre tots, la xarxa que necessita la música balear per a surar, créixer i arribar més enllà de les fronteres de la nostra mediterrània.

L’actuació de cloenda no podia estar més en consonància amb les paraules pronunciades per Lluís Gendrau, sobre el fet de «no malbaratar el somni de les noves generacions nascudes del confinament i de les xarxes». I és que l’inclassificable i original Baaldo representa a la perfecció aquesta nova fornada de joves artistes amb veu i personalitat. El de Santa Ponça va interpretar el darrer èxit, Magaluf i La Cuca, amb una posada en escena dramàtica i espectacular i un estil més aviat proper a la pista de ball. Tot un contrast estilístic sonor i visual que Baaldo va tancar a la veu «d’això també és música».

És clar que sí, i ens sumam a l’aplaudiment del públic en aquest nou reconeixement del talent musical dels artistes balears emergents per part de la revista Enderrock, en aquests Premis de la Música Balear 2021, en la IV edició del Premis Enderrock. La nostra enhorabona a tots els premiats!