Quan veus arribar a en Fede (Federico Quetglas Olin, 1979) ja et regala la seva rialla, després, quan parles amb ell, t’inunda la seva profunda veu, perfecte per la ràdio. No passaran ni cinc minuts i ja introduirà la seva fina ironia, que sempre et farà dubtar si va de veres o no.
És un tio alt, i a damunt la bici repartint Youthings no te dic, però més gran és el seu activisme antifeixista, antiracista i propalestina que el fan, encara que ell no ho pretengui, un model a seguir i un far cap a on mirar per moltes persones de diverses generacions.
La seva llarga trajectòria amb el programa de ràdio contracultural 1984, gravat els dissabtes a Titoieta Ràdio amb el seu company Jota, que al seu moment s’escoltava a Ràdio 77 i Ràdio Bronka a Barcelona, que va néixer com un fanzine i es va reconvertir en segell discogràfic, Tupa tupa Records, editant nombrosos grups i dos recopilatoris de grups locals de l’escena punk i encara en actiu. El seu recorregut, acompanyant al seu germà Gabi Quetglas amb la revista Youthing, la seva tasca de promotor de concerts propalestina, festival Irràdia, la seva participació en les bandes 113 pasajeros del Concorde, Disease (amb gira europea!), Fede y los paranormales, Aspirina Infantil, Verval Diarrea i actualment a 45 RPM. Cal destacar també el fet de fer d’enllaç amb grups de fora per poder tenir la sort de veure’ls en directe. Tot això i més, el fa mereixedor del premi Persona Matalàs 2026, que ja sabeu que és un guardó vitalici per assenyalar a persones que sempre gaudeixes de trobar, que representen un oasi i que es passegen molt de fa anys per les escenes musicals mallorquines.
Ara, només esperam de tot cor que no regali el trofeu, fent una reverència, a en Donald Trump.
Publicado por:
Consumidor i fustigador cultural desllorigat.
No hay comentarios