«Sinònims de cosa»: la banda sonora d’un moment vital de Mon Joan Tiquat

M’encanta Mon Joan Tiquat: la seva forma de fer, la seva filosofia de vida, la llibertat que exhala, sense por a res.

El passat 22 de novembre va publicar el tercer disc, Sinònims de Cosa. Onze cançons que no segueixen cap norma ni cap regla com a conjunt, tot i que semblen formar part d’una òpera rock visual, una pel·lícula en la qual cada peça té un escenari i imaginari propi. Se l’arriba a visualitzar assegut a la finestra de ca seva amb la guitarra, o a un cafè teatre, o envoltat d’amics fent festa. No és un disc qualsevol amb una línea definida o un estil concret: és un espectacle de teatre musical sonor.

«Sinònims de cosa», el tema que dona nom i obre el disc, és molt teatral, creix en intensitat fins que romp la tendència amb una part més coral i fins i tot, un comentari parlat al final. A partir d’aquí, tot el que vendrà serà sorpresa. I ben carregada de frescor, originalitat, intuïció, espontaneïtat, honestedat i fe en un mateix. Pujades, baixades, canvis d’estructura i cançons dins les cançons, una explosió de creativitat.

Més que curiós i simpàtic resulta el tema dedicat al Puig Major, titulat «Puig Menor», una bona reflexió sobre el punt més alt de les Balears, amb l’opinió de la muntanya inclosa. També destaca la preciosa declaració d’amor per na Margalida, a «M30», l’única cançó d’amor o admiració que ha compost i que li va regalar ara fa tres anys, quan ella en va fer els trenta. I les altres, «Cosins d’Enfora», «Casualitats» o «Pocs Motius» s’han d’escoltar. A aquesta darrera, explica que fa un tema sense justificació, només perquè li agrada es groove que té. Pur entreteniment.

I més que un disc ha fet una banda sonora, que a estones sembla d’una pel·lícula de Disney, especialment en la «Cançó de Totes», tan emotiva i emocionant, vestida amb mil efectes i canvis de to, i interpretada per Aina Zanoguera, que brilla i posa els pèls de punta amb aquesta veu tan dolça que té, i acompanyada per un cor que simbolitza la unió entre totes les persones. És un nou gran himne.

Mon Joan Tiquat, aquest alter ego musical de Joan Vila Salbanyà, com a compositor, lletrista, poeta, instrumentista, director d’orquestra, intèrpret i cantant no es pot separar de l’actor, ballarí, dramaturg i creador total que és. Capaç del més senzill i de complicar-ho el que faci falta mentre sigui divertit. Amb melodies i lletres que toquen les emocions, fent-nos riure i plorar, la finalitat primera de l’expressió artística, fer emocionar. En això, Mon Joan Tiquat és un mestre.

Una altra mostra de la ment constructiva i lúdica de Mon Joan Tiquat ha estat com ha aprofitat a favor seu un ensurt amb la publicació del disc a una plataforma, prevista pel dia anunciat, el 22 de novembre, i que va fallar. Resulta que l’intermediari va perdre el disc i tot es va ajornar. En lloc de sentir el fracàs, va publicar un reel molt creatiu explicant el fet, val la pena veure’l.

Gravat als estudis Favela amb Michael Mesquida, la presentació de Sinònims de Cosa no serà immediata, haurem d’esperar entre mig i un any, però quan la faci, la voldrà fer amb totes les persones que han participat, la coral d’amics i familiars i els col·legues músics, una llista llarga. I això és perquè ara en Joan farà una aturada d’uns mesos per ocupar-se’n de les coses vertaderament importants: el naixement d’en Roc, el primer fill d’en Joan i na Margalida, un punt d’inflexió artístic i creatiu, i amb molta probabilitat, una segona font d’inspiració de cançons d’amor profund.

Escoltau també el disc anterior, Es temps i sa llavor (2021), igualment recomanable. El primer, Sentinel (2018), és la banda sonora instrumental d’un espectacle teatral.