Ortiga cuinen i trempen «Panaderas» pel seu senzill debut

El nom de la banda integrada per Xavier Fortesa (whistle, clarinet, gaita midi, percussions i veu), Nico Amengual (percussió, acordió i veu), Miquel Frau (guitarra acústica, percussions i veu) i Marina Bril (sintetitzadors i efectes), neix del concepte de “foliada” (del castellà “folía”, que vol dir “bogeria”). Són festes on la gent es reuneix per cantar, tocar i ballar música tradicional gallega, i al significat s’afegeix el terme anglès “session” (reunions informals de músics on s’ajunten i interpreten música tradicional irlandesa en llocs com pubs). A partir d’aquesta idea tradicional, el projecte barreja les arrels amb les noves tecnologies per trobar els nous sons que seran la tradició del demà.

És sota aquestes coordenades artístiques que acaben de publicar la seva primera composició d’autoria pròpia: «Panaderas» ha estat produït per la mateixa banda, i gravat, mesclat i masteritzat per Bril. L’art de la portada és obra de Sofía Bocci. A part de la cançó ara presentada, el repertori habitual del grup, ja amb recorregut en directe, consta d’un recull de cançons pròpies i populars de diferents territoris. I és que entre les seves influències es troben grans referents de la música celta, sobretot d’Irlanda i Galícia com Brian Finnegan, The Dubliners, Tanxugueiras, Xabier Díaz, Rodrigo Cuevas o Baiuca, entre d’altres.

Com espectacle, Ortiga es proposen ser versàtils, amb capacitat per adaptar-se a diferents espais, siguin bars, tavernes o grans escenaris. I a les actuacions que han fet fins ara ho aconsegueixen gràcies a que el seu repertori fusiona música tradicional i electrònica, sonant tant amb caire tradicional com més ballable.

Gran culpa de tot això és el seu caràcter multiinstrumental. Durant la funció fan sonar gran diversitat d’instruments, tant de branca tradicional (bohdran, whistle o pandero quadrat), com electrònics (gaita midi o sintetitzadors). El seu objectiu és un espectacle dinàmic on la gent pugui participar, ja sigui cantant, ballant o tocant. I sovint, amb la col·laboració d’altres músics.