Txarango anuncia el comiat definitiu del seu viatge musical

Un viatge musical que va començar l’hivern de 2010 amb un EP i amb només dues cançons, però que va suposar la flama d’un èxit musical i d’un projecte solidari que aniria més enllà de la música i de qualsevol frontera. Benvinguts al llarg viatge (2012), va ser la reafirmació d’aquest grup de joves catalans que amb la seva música, amb la seva alegria i les seves lletres omplirien de música els carrers i les places de pobles diferents arreu del món. En poc temps, van publicar dos treballs més, Som Riu (2014) i El cor de la terra (2017), on Txarango ja deixa la seva empremta solidària i les seves angoixes en moltes de les cançons d’aquest darrer treball: «Obriu les portes», és un crit d’auxili que Txarango canta per totes les persones refugiades, exiliades que després del seu malson, ja no tenen veu, ni diners, ni esperança. Per això, Txarango va decidir que un percentatge dels drets i beneficis d’aquest darrer treball es destinessin a col·laborar amb projectes de caràcter social.

La següent passa era treure noves cançons el 2020 i després d’una gira feta a mida dels seus orígens i inquietuds circenses tancar aquest gran viatge de més de deu anys. I el 2020 van publicar el nou i darrer treball, De vent i ales, van anunciar una gran gira, on a la majoria d’indrets havien de penjar «entrades esgotades». Però la gira no va engegar a volar, perquè va arribar un virus, una pandèmia que va aturar el món, que va silenciar la música.

Aquest temps de silenci i de restriccions, Txarango el va aprofitar per fer un darrer treball que resumís l’ànima de la seva trajectòria musical, El gran ball va veure la llum el 2021 gràcies a la col·laboració musical de molt d’artistes i de moltes altres persones anònimes que vam possible aquest darrer disc, amb l’esperança de sentir-les una vegada més sobre un escenari.

Però el passat 8 d’octubre l’esperança d’aquest darrer ball s’ha difuminat quan Txarango ha comunicat a través de les xarxes socials el seu comiat definitiu. I és que el virus encara hi és, la pandèmia i les restriccions encara ens limiten i condicionen, i la vida continua. El viatge de Txarango ha finalitzat amb la tristor que la música no doni pas al silenci sobre un escenari. Ni vent, ni ales; ni cançons ni concerts; només els records que les lletres de Txarango han construït sobre el nostre imaginari musical.