La Donallop: «Ja no deman perdó pel que vendrà»

Per què «Perdó»?

«Perdó» té una intenció molt clara: és una ruptura amb tot el passat amb el títol, però amb un missatge completament contrari a dins. Ja no deman perdó pel que vendrà: això ara serà d’una altra manera, i té en compte que serà així.

A més que el missatge cala, perquè record que l’altre dia te vaig dir alguna cosa com «tu ja no demanes perdó», per tant, s’entén, queda clar, i la feina de màrqueting està més que feta (riem plegades).

Totes les cançons que ara han sortit tenen nexes en comú i, més enllà de la música, també estan traçats a través de la lírica i això és cercat i amb els feedbacks que estic rebent veig que el missatge està arribant i s’entén. T’han passat a tu?

Si, ja ho saps, perquè t’ho he fet saber: «Que no» m’ha destrossat sa vida.

Realment és súper important lo que me dius. Sobretot aquest adjectiu, ja que és una mica com jo me vaig sentir quan l’havia acabat de gravar. Una de les maneres que tinc de composar és deixant-me anar al piano mentre me grav amb les notes d’àudio del mòbil, allunyat del meu camp de visió per no despistar-me, i deix anar la imaginació mentre surten frases que no saps en el moment d’on venen, o no entens a quines situacions pertanyen. I és, a partir d’aquestes sessions auto-expiatòries, d’on trec les idees per poder començar a treballar en tots els aspectes: estructures, harmonies…

Hi ha un esforç per ser molt més específica del que hem vingut essent en el passat i un esforç de sinceritat i de claredat.

Jo volia parlar-te de la qüestió de la salut mental. A «Qui te plora» se’n parla i a «Què no» es pot llegir entre línies.

Aprofitant que va lligat amb l’anterior, he rondinat molt sobre si posar aquesta paraula específica i, al final, vaig decidir que si perquè també tenia com una necessitat de que les cançons ja expliquessin el camí que hem recorregut, ja que nosaltres sempre hem estat un grup molt actiu i aquests darrers anys no ha estat així. I, d’alguna manera, en cap cas hem donat una explicació a la nostra audiència, que tan important és per nosaltres. En aquest sentit, personalment, he sentit molta culpabilitat i per jo era molt important que les cançons expliquessin el que he viscut, i el motiu d’aquesta absència.

És possible que, si com a seguidor de Donallop has anat veient a xarxes socials un poc l’evolució en el temps, ja hagis vist coses que t’hagin dut a pensar sobre el que passava, i que aquesta desaparició no feia falta ser explicada…

Clar, va molt connectat: si tu no te trobes bé o no te ve de gust exposar-te, mostrar-te o, si mostres coses, d’alguna manera també van lligades al teu estat, i això es veu, ho tinc clar. Certament va molt connectat el com estàs al que emets en xarxes socials i, de fet, «Qui te plora» és un missatge que parla d’aquesta contradicció d’estar tan híper connectats, mentre que les relacions són molt més líquides que no profundes, i en aquest sentit m’hi sent molt identificada i m’ha afectat molt perquè, a més, tinc l’afegit de viure a distància de persones que són molt importants per jo. I notar com aquestes relacions van movent-se cap a llocs que ni tu ni l’altra persona controleu, i a la que afegim com un fum de discoteca que ho embulla tot, que serien les xarxes.

Jo crec que té part bona i no tan bona, tot el tema de les xarxes socials: tu, per exemple, que vius a fora i tens a tothom enfora, com deies ara, és una manera de sentir-vos més a prop. Tu pots seguir veient què fan, i ells a tu.

Quin màrqueting que t’està sortint, eh? «Tan a prop, tan enfora», i no te’n dones ni compte (riem molt amb això, ja que és una de les frases més importants de «Qui te plora», la cançó de la que parlem just en aquests moments).

Per jo és un missatge important. Quan a la cançó dic «no te vull trobar tot solet / plora, plora, plora / qui te plora» hi ha la lectura de que si jo soc enfora, fes-m’ho saber perquè, encara que sigui enfora, faré d’estar amb tu. I, a més d’això, el títol ens du a l’expressió tan nostra que vol dir que plores molt. Però, també, la insistència lírica converteix l’expressió en una pregunta i és com dir «qui te plora a tu?», que fa que tornem a pensar amb dobles lectures, com a «Perdó».

Creus que jugant amb la dualitat d’aquestes lletres introspectives, d’autor, i la música més festiva, pots arribar a un nou públic?

No ho sé. Jo, en cada moment, el que intent amb la música i les cançons que hem editat és estar molt connectada amb els meus sentiments del moment. Per jo, els discs i les cançons són una foto d’un moment i, en aquest sentit, òbviament, he esperat a produir aquests temes quan m’he vist recuperada, precisament perquè no volia que ningú escoltant aquestes cançons pogués estar tan trist com he estat jo per arribar a fer-les, tot i que «Què no» si exposa aquest dolor, però és només un minut vint-i-vuit i ja després ve tot lo altre. És intencionat que aquestes dues cançons siguin un doble single, ja que es van composar com una sola cançó. Però, de cara a l’edició, hem decidit dividir-les en dos perquè vam considerar que així tenia més sentit i alleugeria l’escolta i podria triar escoltar-la o no, depenent del seu estat d’ànim.

Al final, crec que aquest és el sentit de les cançons i de la música: que pugui arribar a tothom, sigui quin sigui el moment personal de cadascú. I que, al final, l’important és que acabin arribant. En el meu cas, que sempre faig recerca de significats i m’estudi les lletres de les cançons, i cerc la profunditat, acab anant a cançons més tristes, encara que n’hi ha de mogudes que m’agraden pel que diuen, indistintament de la melodia.

Aquí, per exemple, na Rigoberta Bandini és un gran exemple en aquest sentit. Ella juga com ningú amb aquesta dualitat de lletra intensa, colpidora, i música festiva, que pots posar-te tant per ballar com per quedar-te un dia a casa escoltant les seves lletres i reflexionar. M’agrada la seva manera de fer música, i jo me vull col·locar en aquesta freqüència tant perquè ara mateix me sent així, com perquè també me vull projectar així.

Me pareix molt encertat que me posis d’exemple a na Rigoberta, jo t’hagués parlat també de na Zahara. Crec que és un canvi molt intencionat amb la seva música, i me passa amb tu el que em va passar amb ella: hi ha hagut una catarsi i, a partir d’aquí: la llibertat. I me dona la sensació de que ara estàs en aquest punt. M’equivoc?

Musicalment si que és cert que me sent molt així: abans me preocupava molt pensar que havia de ser coherent. Ara pens: per què? Qui m’obliga? I, en aquest sentit, com artista, m’havia estat deixant un munt de coses que m’agrada fer, i escoltar, limitant-me a interpretar un sol paper, quan realment soc i puc fer molt més. Escolt música molt diversa, per què no puc fer-la? I, en aquest sentit, aquest és el futur de la meva música: poder jugar més alegrement amb el que em fa ganes i no fermar-me a cap imatgeria concreta o estil musical. Perquè ja només per cantar en català estàs fent música per un sector concret. I, al final, tens referents del teu sector, mateix estil. I un dia penses que tu també pots fer un Flowers de na Miley Cyrus, o Cozy de na Beyoncé. Per què no? Qui t’ho impedeix?

Amb Crisàlide ja hi va haver un canvi: sons diferents, lletres… Així i tot seguia essent molt personal, perquè està clar que Donallop té un segell personal indiscutible, però ja es veia el canvi. Després tot s’atura, encara que hi hagi hagut alguns senzills.

Hi ha hagut un EP el 2021 i tres senzills posteriors. Nosaltres estàvem d’alguna manera fent-ho dins d’una certa inèrcia, però amb un desànim total perquè, òbviament, la pandèmia ens va passar una factura molt grossa, on mos convidaven a canviar de sector directament. Cosa que no feien amb els altres sectors, però això de l’art…

En aquest sentit el viatge que passes amb tu mateixa, entenent que no només ets qui ets, sinó també el que fas i el que fas et fa ser qui ets, és un viatge que ha dut els seus alts i baixos.

Seguint amb els canvis, veiem en aquests darrers senzills com la imatge i els sons també han canviat. És per alguna cosa en especial?

Bé, com deies abans, Donallop està en constant transformació i, en aquest cas, parlem d’unes cançons molt personals, que he composat i produït sola. I el missatge també va encaminat a la reivindicació com a compositora i productora, i té tot el sentit, perquè son unes cançons escrites des d’un punt molt íntim.

I ja per acabar: estem parlant de senzills sols, parlem de disc complet?

Estem parlant d’un disc que sortirà a la primavera de 2025, que en breus anunciarem títol i que ve carregat de ‘hits’.

Sobretot, d’això darrer, n’estic molt d’acord. Amb l’avanç ja es pot veure una pinzellada del que ve, així que estaré atenta a tot. Gràcies pel teu temps i per ser tan generosa.

Gràcies a tu, de veres estic molt agraïda i contenta de que esteu connectant amb aquesta nova Donallop.