Miquel Vilanova fotografia el renou des dels marges

Miquel Vilanova (Palma, 1988) ha volgut dirigir la seva mirada personal i de professional autodidacta de manera molt concreta: sobre diferents concerts per tota l’illa i concretament sobre iniciatives organitzades sense ànim de lucre. La idea connecta amb el leitmotiv de la seva exposició: simplement gaudir de la música i compartir-la. Com es feia abans de la pandèmia de pantalletes i xarxes.

Qui es mou un poc (només fa falta que sigui un poc) coneixen cites importants del calendari musical illenc com Irrràdia, Desànim de lucre, Neuròtic o Han entrat a robar a n’es casal. Totes van més enllà dels circuits convencionals, d’allò que avui anomenem “mainstream”. Per dir-ho d’altra manera, d’allò que omple de no-música milers de no-vides.

Allà existeix, coexisteix, una escena autogestionada que resisteix i vol obviar el pas del temps i també, perquè no, de les modes. Un moviment que es manté viu gràcies a centenars de persones que, de manera altruista, dediquen el seu temps a muntar concerts, gestionar espais, posar cerveses darrere la barra, vendre entrades a la porta, o carregar i descarregar equips.

Persones fonamentals de sempre al món de la música, que sense grans recursos i sempre des dels marges, fan possible que la música continuï sonant. La trentena d’instantànies que formen l’exposició “Renou des dels marges. L’escena en blanc i negre” vol ser un homenatge als concerts, als músics, als espais i a aquestes persones que la fan possible. Una mirada en blanc i negre per continuar generant comunitat, renou i vida.