Acampallengua: música i bauxa per reivindicar el català

Si fa poc més d’un any els Antònia Font tornaven als escenaris amb gran espectació després d’una llarga aturada, l’Acampallengua ha estat la palestra escollida per posar punt al seu retorn als escenaris de Mallorca.

Once anys feia de la darrera edició de l’Acampallengua a Manacor, una de les iniciatives més representatives que duen a terme els Joves de Mallorca per la Llengua per a la protecció de la llengua i la cultura catalana a tots els àmbits de la vida diària des d’una vertent participativa, de diversió i d’esperit reivindicatiu, tot plegat amb un programació diversa on no hi ha mancat la música, amb un cartell de luxe.

Mar Grimalt, acompanyada d’Ada Elionor, fou l’encarregada d’obrir la nit amb el seu àlbum de debut Espurnes i Coralls, mentres el públic anava arribant. Amb una posada en escena minimalista i curada, i amb el respecte que suposa telonejar a un dels referents de la música balear, Grimalt s’apoderà de l’escenari amb la seva veu i el seu espai sonor únic i atrevit.

Sense esperar a ningú, a les 21.35 h. Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon feien acte de presència a l’escenari amb Un minut estroboscòpica després de la lectura del manifest dels Joves de Mallorca per la Llengua, mentre encara mancaven a entrar els darrers de la cua. L’escenografia i l’inici del concert no presagiaven massa canvis amb els anteriors concerts d’Inca i Palma. Les antenes i projeccions tornaven compartir escenari amb els músics. Tot i així, també hi van haver moments per rememorar, com quan Pau Debon en una de les seves intervencions, recordava els inicis de la formació quan els caps de cartell eren altres grups més coneguts del Principat, quan, fins i tot, quedaven a romandre a la zona d’acampada amb les tendes canadenques. O quan el públic començà a cantar a cappel·la «Calgary 88» molt abans que arribés el seu torn. O quan començaren a caure cuatre gotes però ningú va fer intenció de partir fins que acabàs, perquè en pitjors circumstàncies climatològiques ens havíem vist i havien complit.

Dues hores en clau d’un repertori confeccionat entre tots els membres del grup que acabava amb la ja mítica «Viure sense tu» i on Pau Debon es va deixar la pell, o més ben dit el genoll, sense que el públic assistent s’adonàs, però que dies abans pareixia presagiar l’anul·lació de la cita de comiat.

Seguidament, i amb un aforament reduït a gairebé la meitat -les famílies i el públic més veterà amb alguna excepció estaven de retirada- , apareixien a l’escenari els valencians Auxili amb un directe contundent marcat per la seva dosis de lluita, festa i alegria. Una formació extensa i diversa, amb gran presència de vents. Era l’hora de ballar i cantar al ritme del reggae, l’ska i l’electrònica.

Avançava la nit, i arribava el torn de la música urbana i el trap de Plan-ET per tancar el cartell amb la sessió esbojarrada d’Antònia Found System. Tant el manacorí Jaume Forteza com els AFS comptaren amb la col·laboració en directe d’una Maria Hein més jovial i ballable.