Mallorca Music Magazine

Descubre la música que se hace en Mallorca. Te acercamos la actualidad musical de la isla con especial atención a los artistas locales.


Publicado el 14 octubre, 2021

Eclecticisme i varietat per celebrar la nova normalitat

Fotografies de José Luis Luna i Luis Sergio Carrera
Text per Noelia Escalas Guzmán
Zoo - Mallorca Music Magazine

ZOO + Oques Grasses + Buhos + Xanguito + JazzWoman + MDMAR

VISIT MALLORCA ESTADI – EL NOU ESCENARI

Son Moix, diumenge 10 d’octubre de 2021

Diumenge passat Mallorca va viure una gran festa de la música en català i es va fer visible la seva varietat, riquesa i pluralitat, tant lingüísticament com musicalment. Aquesta pluja de música va ser possible gràcies a la transformació del Visit Mallorca Estadi en el gran i NOU ESCENARI, que durant quatre dies ha omplert la nostra illa de música, colors i llum, demostrant que la cultura és segura i inclusiva, si hi ha una bona organització al darrere i associacions com ADAPTATETU, que fan possible un oci adaptat, inclusiu i divers, que lluita contra tots els prejudicis, que esborra totes les fronteres i barreres, perquè vol una cultura segura.

MDMAR

Harmonia conjuntada

MDMAR va ser l’artista que va engegar aquesta jornada dominical de música. Amb un parell (mallorquí) de minuts de retard aquesta jove de Marratxí va sorprendre amb el seu estil folk pop i cantant amb la llengua d’en Shakespeare algunes de les cançons del seu darrer treball Better Life.

La veu de Maria del Mar Payeras va sonar de manera harmoniosa i que els músics que l’acompanyaven varen tocar de manera molt ben conjuntada.

JazzWoman

La pantera valenciana rugeix a Mallorca

En poc temps, vam passar del món suau i nostàlgic de la música de MDMAR al ritme frenètic i trepidant de JazzWoman, la pantera valenciana, que per primera vegada visitava la nostra illa. Va ser una hora de música urbana i reivindicativa; de hip hop cantat entre dues llengües; d’un rap crític i social; d’un reggaeton feminista, gràcies a les veus de na Carmen Aguado (JazzWoman) i n’Agus Cabrerizo (corista), i de la música del DJ Fran Cabrerizo.  Perquè durant aquesta hora, la pantera no va aturar i amb el seu estil delirant i embogit es va guanyar el públic, que és cert que arribava amb comptagotes, i és que el diumenge era llarg i encara quedaven els plats forts.

JazzWoman va començar amb tota una declaració d’intencions, «Moriré de Sed» del seu darrer treball Maléfica, la millor carta de presentació de la seva música i de la seva essència, una cançó cantada en castellà i valencià, plena de versos contundents: «Van a resurgir todas las fieras», «I seguirem lluitant per lo nostre». Va ser Cançons d’Ofrena la que va fer embogir el públic, que la va reconèixer tot d’una. Una cançó publicada el 2018 dins EP2K18 de ZOO i que va ser la primera col·laboració de JazzWoman amb el grup valencià.

I després van seguir moltes altres cançons que reivindicaven, sobretot, la llibertat i dignitat de la dona: Pa la discoteca, Cortándome las alas… Però la culminació d’aquesta crida feminista va arribar quan es va poder escoltar «Interludio- Adán y su mujer» de Bagheera, però amb la veu original de Marta Mississippi, una youtuber, influencer, monologuista i poetessa valenciana que va escriure aquest poema per a na JazzWoman.

Després na JazzWoman va agafar el protagonisme, va estar a la part central de l’escenari tota sola per cantar Como yo. Va deixar la reivindicació lingüística i festiva pel final del concert, amb una de les seves primeres cançons, Nano; i amb una de les darreres, Amor i Amistat. I és que la música ha de ser això amor i amistat.

Xanguito

Sinònim musical d’espectacle

Amor i amistat és el que va contagiar el grup mallorquí Xanguito, un dels millors de la jornada dominical, que han gaudit d’un gran estiu musical i artístic. Perquè no podem ni volem oblidar que alguns dels seus components, com en Joan Muntaner,  omplen d’il·lusió les places dels pobles amb les seves actuacions del Circ Bover; o que en Mon Joan Tiquat ens ha regalat una música més personal amb el seu treball en solitari, Es temps i sa llavor, treball amb què s’ha proclamat guanyador del certamen de Creació Musical de l’Art Jove 2021, a més d’estar nominat als premis Enderrock a Millor disc de cançó d’autor.

Xanguito va començar puntualment un concert que va fer gaudir durant una hora exacta a tot el públic, que a poc a poc omplia més les grades i la pista. Les seves lletres alegres i despreocupades, el seu saber estar sobre l’escenari i el seu mestratge a l’hora d’animar un públic, que ja estava entregat a la seva màgia, van omplir de música el nou escenari amb el nostre accent, el català de Mallorca. Vam gaudir dels seus artificis musicals, amb l’actuació en solitari de la bateria, però amb tres mans diferents; seguit de l’actuació en solitari del trompetista; vam riure i ballar amb les coreografies d’en Tomeu. El concert va acabar amb la cançó Milions d’estrelles, la millor cançó de l’any als premis Enderrock 2020 i amb una pluja de paperins.

Buhos

Exultants i més lliures

Una pluja real amenaçava el cel que cobria de grisos foscos l’escenari del Visit Mallorca Estadi. Només van ser quatre gotes que no van impedir que el concert continuàs amb normalitat, però amb uns minuts de retard sobre l’horari inicial. I així, uns deu minuts més tard, la música en català agafava el relleu, primer amb Buhos i després amb Oques Grasses.

Buhos va començar amb un «popurri» de les seves millors cançons, que va servir d’escalfament i per guanyar-se a un públic que omplia ja tota la pista i gran part de les grades habilitades. Sobre l’escenari Guillem Solé (veu), Jaume Nin (guitarra) Joan Blázquez (bateria) Pep Vila-Abadal (teclat i veus) Josep Contreras, «Puça» (saxo),  Rai Benet (baix) i… Faltava un component, tal vegada, el més conegut durant i després del confinament, en Klaus Stroink (trompeta).

Però el concert havia de començar, i la primera cançó sencera, que va omplir de rotllanes, bots i empentes la pista, i va posar la pell de gallina a més d’una persona, va ser L’estiu és llibertat.

I és que a poc a poc, ens acostam a aquella vella normalitat musical, ensumam més aprop aquella anhelada llibertat. I per aquesta enyorada normalitat van fer la seva pregària musical, irònica i crítica, perquè ells tenen clar que la música i la cultura sí és segura.

Amb la seva potència musical, els canvis ràpids de llums i colors, van cantar les cançons noves del seu darrer treball, El dia de la victòria, entremesclades amb els seus grans èxits: Birres, Nos vamos pa el festi, Volcans, mentre s’alternaven altres tonades prou conegudes, Bella Ciao.

La nota agredolça, l’arribada a mig concert, d’en Klaus Stroink, trompetista de Buhos i un dels components de Stay Homas, que va anunciar que després de 7 anys, aquest era el seu darrer concert amb el grup català. I és que és complicat estar, tocar, compaginar dos grups musicals, és com voler estar en mil batalles i no perdre’n cap. I amb la cançó Mil batalles i una nova pluja de paperins i confeti es va tancar el concert de Buhos: «puc perdre mil batalles si guanyem junts la guerra», i ahir Buhos va guanyar la guerra a la pluja i a les restriccions.

Oques Grasses

Espectaculars i potents, a tope amb la vida i amb la música en directe

Oques Grasses era l’encarregat d’agafar el relleu de música en català a Buhos. Oques Grasses està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’Escola Superior de Música de Catalunya, Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo); tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Sobre l’escenari,  tot estava preparat per a la seva actuació, tres teles blanques amb els costats decorats amb el seu símbol. I de sobte, uns llums vermells i un repicar de tambors van marcar la sortida dels músics, que per un segons van restar quiets i en silenci, sota un joc de llums i colors que ballaven entre blancs i vermells. I amb una potència descomunal i constant va sonar «Elefants», la primera cançó també del seu darrer treball A tope amb la vida (2021), per recordar-nos que no hem de deixar mai de ser nosaltres mateixos.

I això és el que va fer el públic: recordar com érem abans de la pandèmia, de les restriccions; i vam viure el concert com si sempre poguéssim ser joves amb Forever Young; ho vam enviar tot a la merda amb Bancals; i per un moment etern, vam creure que tot estava guai com diu la cançó Sta guai. Fins i tot, van organitzar coreografies a ritme de John Brown, aquell petit indi que ara és una balena. I el públic entregat va fer de balena, va fer l’indi i es va llevar la roba, perquè, clar, les coses importants se solen fer sense roba. I amb menys roba, molta més alegria i molta música, Oques Grasses va oferir un concert delirant i intens, amb Passos importants, Més Likes, In the night. Un gran i encertat recorregut per la seva trajectòria musical.

Però havia de ser una cançó del seu darrer treball, l’encarregada de tancar el seu concert, la seva actuació musical, la seva gran demostració d’amor. I va sonar La gent que estimo, amb el seu vers tan estrany i tan bonic. Perquè així es va viure un concert que s’acostava un poc a la vella normalitat, aquella que tant enyorem, però que encara ens resulta estranya i bonica a la vegada.

ZOO

El seu Tobogan, nou himne de la nostra illa

ZOO i el seu darrer treball, Tobogan, van ser els encarregats de tancar aquesta diada musical. Amb ZOO, amb tots ells va començar i va acabar tot, amb en Toni Sánchez «Panxo» (veu), Arnau Giménez (guitarra i veu),  Marcos Úbeda (trombó), Natxo Císcar (baix), Héctor Galán (DJ i teclista) I Toni Fort (saxo). I és que el grup valencià va ser uns dels primers que va encetar la temporada de concerts i festivals d’aquest 2021 a la nostra illa, concretament ho va fer al Géiser a finals de maig amb dues dates i amb tot exhaurit,  i diumenge va ser qui va tancar el gran esdeveniment de la música en català al Nou Escenari.

Aquest era un dels darrers concerts de la seva gira, que finalitza a Castelló el 5 de novembre on tot ja està exhaurit. Encara que, pels qui els seguim per xarxes, ens queda desvelar la incògnita de la darrera idea d’aquest grup, només sabem que està pensada per a la canalla, i que ben segur, també hauran de posar sold out a molts d’aquests esdeveniments.

L’actuació de ZOO va ser breu i agredolça, és cert que tots els finals i comiats ho són, sobretot, quan no en tenim prou i en volem més. Però els minuts de retard en totes les altres actuacions, més el temps necessari per canviar i preparar per darrera vegada l’escenari, va fer que el grup valencià sortís més tard i amb presses. Amb poc més d’una hora, ZOO va trasbalsar a tot el públic i a tota l’organització de l’esdeveniment. I és que hi havia ganes de gaudir, de xalar, de ballar i de cantar. Compaginar les ànsies d’uns amb la responsabilitat d’uns altres sempre és complicat. Van ser unes 16 cançons les que van sonar en poc més de 60 minuts, si fem els càlculs, només veig poc temps i massa precipitació per al grup que havia de tancar la gran nit de la música en català.

Tot i aquestes complicacions, ZOO va saber combinar perfectament els nous temes, Avant, Tir al Ninot, La del Futbol, Llepolies amb els grans èxits: Vull, Foc, Correfoc, El cap per avall. Va saber aprofitar els minuts i apurar els segons. Només va aturar el temps i va rapinyar minuts per dedicar la cançó Deixa’m que caiga a totes les persones que pateixen malalties mentals, justament el dia mundial de la salut mental, el 10 d’octubre. Perquè ZOO té clar que la música ha de servir per cuidar-nos i estimar-nos, les millors eines per a la nostra salut mental.

Però el concert havia de continuar i la diada havia d’acabar, i ho van fer amb la cançó que dóna títol al seu darrer treball, el nou himne dels mallorquins i les mallorquines: Tobogan, «Un tobogan, li falta un tobogan al pobre home, diners no donen la felicitat». Els diners no donen la felicitat, encara que poden ajudar. El que va quedar clar el diumenge és que la música i la cultura no només poden ser segures i reals (gràcies a tota la gent que ho ha fet possible), sinó que SÍ donen molta felicitat. I ZOO va saber repartir molta felicitat, alegria i bauxa. Va ser el millor sereno de la gran diada de la música en català. Ja ho canten ells: La síntesi perfecta, CANÇONS!

Publicidad

 Síguenos

Publicado por

Fotógrafo de la escena musical española y local desde 2010.
Colaborador de festivales y revistas de ámbito nacional, ha expuesto en diversas ciudades españolas y en el extranjero.
Fotógrafo en Mallorca Music Magazine.

Fotógrafo especializado en fotografía musical y de conciertos.
Apasionado de la buena música y las artes escénicas.
Director de Mallorca Music Magazine, ejerciendo de fotógrafo, editor y redactor.

Docente, profesora, melómana y festivalera.
Licenciada en Filología Hispánica.
Profesora de Lengua Castellana y literatura.
Amante de la palabra, la literatura, la poesía y la música.

No hay comentarios

Deja un comentario