Dead Eye Wolves, doom i post-metal cuinat a Porreres

Sou cada un d’un municipi mallorquí diferent. En David de Manacor, en Salva de Palma, en Jordi de Vilafranca de Bonany, i en Mikel de Porreres, allà on assajau.  Com us vàreu trobar i decidir fer el grup?

Després d’un concert d’Hourglass a Tunnel Rock Club (Palma), el setembre del 2014, en David, que tenia al cap muntar una banda de doom/ post-metal, es va acostar a en Mikel (cantant) per saber si estaria interessat a fer alguna cosa. Els mesos van anar passant i a principis del 2015, amb l’entrada d’en Salva (bateria), el projecte va anar agafant cos. Al cap de poc temps, s’hi va afegir en Jordi (baixista d’Hourglass), i vàrem començar a donar forma al nostre primer setlist. Passat aquell estiu, la banda va quedar tancada i va néixer com a tal amb la incorporació de n’Héctor (guitarra), que en David i en Salva coneixien d’un projecte anterior que no havia fructificat. Aquesta va ser la nostra primera formació.

Abans éreu sis membres, per quines etapes heu passat?

Després del nostre primer concert a Factoria de So (Santa Maria del Camí), el 2016, en Gonzalo, de la banda Deadwood Tree, va entrar com a tercer guitarrista. En aquell temps, assajàvem a Es Gremi (Palma). Durant una bona temporada, devers un any/any i mig, aquesta va ser la nostra formació. Quan ens vàrem preparar per a entrar a gravar el nostre primer disc, en Montse (guitarra/ teclista/ vicepresident executiu) va incorporar-se per donar-nos un cop de mà fent renous i atmosferes de fons. És a dir, que al grup hem arribat a ser set persones però com en tota banda petita underground la gent va i ve. Per aquestes coses, hem tingut anades i vingudes de membres durant el temps que portem en marxa. De totes maneres el nucli dur de la banda sempre hem estat els mateixos: Salva, Jordi, Mikel i David.

Els membres de Dead Eye Wolves ens coneixem de veure’ns en concerts d’altres bandes, l’escena underground mallorquina és un món força petit i familiar.

La majoria heu tocat abans a altres grups. Ja us coneixíeu d’altres bandes?

En David i en Salva es coneixien d’haver tocat junts a Illogic Creatures, una banda de groove metal de Sa Pobla. En Jordi li robava el baix a en Mikel quan tocava amb el seu primer grup, i amb el temps van acabar tocant junts a Hourglass. Al final tots els membres de Dead Eye Wolves ens coneixem de veure’ns en concerts d’altres bandes, l’escena underground mallorquina és un món força petit i familiar.

Com us ha afectat la pandèmia en l’àmbit personal i en l’àmbit d’assaigs i d’organització del grup?

Ha estat un any una mica estrany per nosaltres, perquè a principis ens va deixar un dels nostres guitarristes, en Gonzalo, i quan volíem reestructurar la banda, ens vàrem topar amb el confinament. Això ens va alentir una mica. Però bé, com totes les bandes que coneixem, hem hagut d’aturar els assajos i ha estat una situació complicada. També teníem previstos concerts per a finals d’any. Un d’ells, amb els nostres companys d‘Ikarass, a Mallorca, que haurem de posposar per molt més endavant. El que ha fet la pandèmia, en definitiva, és posposar els nostres plans però tot i això, encara hi segueixen sent, encara tenim força per tirar-los endavant.

Parlem de la motivació per fer el vostre estil de música. Evoluciona? Cap on? Quines són les tendències més actuals del post-metal i el doom?

La veritat és que la motivació és la d’expressar-nos, tenir una vàlvula que ens permeti evadir-nos, i a la vegada, ens faci sentir realitzats com a músics i persones.

Evolucionem a la vegada que evolucionen els nostres gustos. Per sort o per desgràcia, som força cul inquiet amb el tema de descobrir música nova i diferent, i cada dos per tres ens assalten idees noves de cap a on hauria d’anar el nostre so. En aquest sentit, Dead Eye Wolves no és una cosa immutable, evoluciona a la vegada que nosaltres evolucionem com a músics i oients.

Ara mateix no et sabríem dir cap a on van les nostres cançons noves, però sí que és veritat que es nota canvi de quan vàrem entrar a gravar el primer disc.

I les tendències actuals, no et sabríem dir amb exactitud quines són. El món del post-metal és tan i tan obert, que pots trobar grups com Neurosis, que col·laboren amb Jarboe (exmembre dels Swans); com Sumac, que ho fan amb Keiji Haino; o com Cult Of Luna, dels quals un dels seus millors discos és amb una col·laboradora femenina, Julie Christmas. Això és precisament el que ens agrada d’aquest «estil», no hi ha portes tancades, quan les coses les fas amb passió i hi passes gust.

Composau els temes entre tots o com ho feis?

Els solem composar entre tots. Abans, al principi, en David era qui componia, segons com, el riff principal o un petit esquelet de què hauria de ser el tema. Un cop ens vàrem anar coneixent més, ja vam arribar al punt de composar-ho tot al local d’assaig.

La nostra eina principal per a composar, i que ens ha funcionat molt bé, és improvisar tots junts, fent llargues jam sessions.

L’eina principal per composar, i que ens ha funcionat molt bé, és improvisar tots junts fent llargues jam sessions. Gràcies a aquest sistema, i que ens coneixem tots força bé, han sorgit uns quants temes que estan al disc i d’altres que hem anat treballant durant aquest temps.

Quines són les bandes de referència de cadascun? I quins varen ser els primers concerts als que recordau haver-hi anat?

Mikel: Defeater, Hexis, Cult of Luna, Trap Them, Cult Leader, Magrudergrind, Daughter, Deftones, Der Weg Einer Freiheit… I de concerts n’hi ha tants, i que m’han marcat en tantes èpoques diferents de la meva vida, que em resulta complicat triar-ne uns quants.

David: Altar Of Plagues, Amenra, Cult Of Luna, Neurosis, Deftones, Have a Nice Life, Devin Townsend, Paradise Lost... I concerts, és que hi ha hagut tants… Ara mateix, que jo recordi, el primer que em va destrossar el cap va ser Ktulu a un poble devora ca meva. Després, Cult Of Luna girant amb l’Eternal Kingdom, Deftones, o Gojira, de teloners d’Arch Enemy, entre d’altres.

Jordi: ISIS, Baroness, Pantera, Daïtro, Deafheaven, Eyehategod, Anal Cunt, Lifelover… El primer concert que me va marcar de bon de veres, va ser quan vaig veure en directe els Neurotic Disorder. Després, ja hi ha d’altres, com Gojira a Madrid, Baroness a Colònia, Cannibal Corpse a Barcelona, Refused al Resurrection Fest.

Salva: Deftones, Alcest, Caspian Cult of Luna, Envy, Berri Txarrak, Isis… I primers concerts, ara que recordi, La Polla Records, Soziedad Alkoholika i Hamlet.

Quin és el concepte del vostre primer disc, IX, publicat ara fa dos anys?

No és que vulguem transmetre un missatge molt concret, en aquest sentit el nostre primer àlbum no és un disc conceptual. El que fem, és deixar que la música i les lletres expliquin una mica de nosaltres, sense entrar en molts de detalls. Ens agrada que la gent que ens escolti tregui les seves pròpies conclusions del que escolta. D’aquesta manera, sense tenir un concepte molt marcat, creiem que l’experiència auditiva pot arribar a ser més íntima i personal sense mediatitzar el que l’oient pot arribar a experimentar emocionalment, en sentir-ho.

De què parlen les lletres?

Donat que, com hem comentat abans, el disc no té cap concepte concret, podem dir que algunes lletres són més poètiques i d’altres més introspectives. Com que no tenim cap línia marcada, podem donar més llibertat a la creació de lletres, i tant podem parlar de catàstrofes naturals de manera poètica, com obrir el ventall, i expressar la nostra ràbia envers certes injustícies. De totes maneres, intentam ser els més críptics possibles perquè, també com hem dit abans, l’oient complementi les cançons amb les seves pròpies emocions.

Com va ser fer el disc, triar els temes, la gravació i l’edició, el disseny?

De primer moment, teníem molt clar a on gravar, al Diorama Sound de Palma. Havíem sentit altres feines que havia fet en Toni Salvà, i volíem que ell ens ajudés a donar cos al disc, i la veritat, és que no en podem estar més orgullosos. La feina que va fer, va superar totes les nostres expectatives i ens va donar pautes de com fer les coses, ja que érem persones completament novelles en el tema de les gravacions professionals.

Abans d’entrar a l’estudi vàrem fer una mini preproducció, per escoltar els temes, saber quins podrien funcionar millor i estructurar-los per a la futura edició del disc. Això ens va estalviar moltíssima feina d’estudi. És una cosa que, si algú d’una banda ens llegeix, recomanem fer abans d’entrar a gravar professionalment.

Abans d’entrar a l’estudi però, i gràcies al fet que en Montse té estudis en el camp del so, vàrem poder fer una mini preproducció, per escoltar els temes, saber quins podrien funcionar millor i estructurar-los per a la futura edició del disc. Això ens va estalviar moltíssima feina d’estudi, donat que quan hi vàrem entrar, ja teníem clares quines coses havíem de fer cadascun. És una cosa que, si algú d’una banda ens llegeix, recomanem fer abans d’entrar a gravar professionalment.

Pel disseny vàrem tenir la sort que un dels nostres guitarristes de llavors, en Gonzalo Aeneas, és un il·lustrador amb molt de prestigi a les Balears i és molt, molt, fàcil treballar amb ell. Teníem clar que volíem defugir de portades recarregades, no som una banda de brutal death, com perquè surtin mil coses a la portada. Vàrem optar per la senzillesa, perquè tant la portada com tot l’artwork reflectissin la música que hi ha dins: una música senzilla, que pot arribar a resultar simple, però que a la vegada pot transmetre tant coses fosques, com lluminoses.

I per l’edició del vinil vàrem comptar amb la inestimable ajuda, tant de Godbox Records, discogràfica de Barcelona, com de Bubota Discos. Sense ells, ens hauria estat molt complicat tirar-ho endavant.

Com va ser la presentació del disc? Teniu previst sortir de Mallorca per a actuar?

Doncs vàrem presentar el disc al Teatre de Vilafranca, al febrer de l’any passat, en un concert en el qual varen tocar els misteriosos Goils. Va ser una nit amb col·laboracions especials de companys d’altres bandes mallorquines, projeccions, percussió… En definitiva, va ser una nit de molts de nervis però que va pagar la pena.

Ara poques coses previstes hi ha per la pandèmia, just el que tenim per a Sant Sebastià, en teoria al Teatre Principal de Palma, com a premi per haver quedat tercers al Concurs de Pop Rock de Palma, i dotat amb mil euros.

En aquests 5 anys, heu pogut fer moltes actuacions en directe,  aquí i a fora?

Per tocar aquí, hem tingut les oportunitats que podem tenir dins de Mallorca, el cercle de locals a on poder tocar el nostre estil és reduït. Sí que és veritat, que quan s’han fet propostes diferents, com el Cul De Sac (Palma) o l’HortellaFest (Hortella d’en Cotanet), ens hi han cridat per anar, però fora d’això, i d’un concert al Teatre de Vilafranca (2019), poca cosa més. Tampoc volem córrer el risc de cremar-nos tocant cada dos per tres en els mateixos llocs i que la gent li acabi agafant oi als nostres crits.

I per tocar a fora, a finals de l’any passat (2019), vàrem fer una visita a l’Euskal Herria, per actuar a l’Azpeitia Festak, i vàrem quedar meravellats de com ho tenen muntat allà. Hi vàrem anar arran d’uns coneguts d’en Salva (bateria), que tenen una banda anomenada Ikarass, són músics i persones increïbles. L’experiència va ser brutal. A part d’això, sí que hem fet plans per visitar altres llocs d’arreu d’Europa, però, al final, per falta de temps i duros, ho hem acabat posposant.

Pel que fa a la vostra participació a festivals musicals del vostre estil, què ens podeu destacar? I amb quins grups heu tocat més sovint?

De moment només hem actuat al Cul de Sac de 2017 i va ser rodejats de bandes tan brutals com Tanø, Malammar, Aluk Todolo o The Ex, entre d’altres. A part, també hem fet concerts amb bandes germanes, com hem dit al principi, F/E/A, Marasme, Deadwood Tree, Dead Slumber o Ikarass.

Soleu anar a Festivals de rock dur o dels vostres estils com a públic? A quins?

Festivals que siguin de referència de la nostra música, que ens agradin i als que hàgim anat hi ha uns quants: Roadburn, AMFest, Resurrection, Hellfest. De totes maneres, entre tots consideram que l’experiència d’un festival no és tan intima ni es passa tant de gust com pugui ser a un concert, fet a una sala. Creiem que, en la música que consumim i fem, s’han de crear un ambient i una intimitat, que són complicades de trobar a un festival. Gairebé tots els concerts que més ens han impactat han estat en sales petites o cases okupa.

Teniu bona relació amb els altres grups de rock dur de Mallorca? Heu coincidit amb alguns, a concerts?

Com hem comentat abans, l’escena underground mallorquina és petita i molt familiar, així que moltes bandes ens coneixem entre nosaltres. En aquest sentit, ens portem bé amb tots els grups que coneixem o amb els quals hem compartit escenari. Sí que és veritat, però, que hi ha bandes com Deadwood Tree, Marasme o F/E/A, amb les que hem compartit membres i tenim encara més sentiment de germandat.

De bandes balears en actiu, seguim a Deadwood Tree, Marasme, F/E/A, Saïm, Roig, Siberian Escape o Neurotic Disorder. De les que, per desgràcia, ja no estan en actiu, Pujà Fasuà, Inner Sight, Manacore o Es Mallorquins.

Quins grups us agraden més de les Illes?

De bandes en actiu, doncs com hem comentat abans, Deadwood Tree, Marasme, F/E/A, però també Saïm, Roig, Siberian Escape o Neurotic Disorder. De bandes que per desgràcia ja no estan en actiu, Pujà Fasuà, Inner Sight, Manacore o Es Mallorquins.

Com us agrada consumir la música? Comprau discos? En vinil, en CD?

Doncs, entre tots els membres som bastant consumidors de música, sigui en vinil, sigui en CD, com ara en cassette o en línia, per streaming. Compram discos en tots els formats i també compram molt de marxandatge, per ventura, massa, ha, ha, ha.

Us arriba feedback per part dels vostres seguidors a les xarxes? Des de quins llocs us segueixen?

Doncs precisament seria una de les nostres coses a millorar, no som gaire actius a les xarxes socials. Sí que és veritat que les coses que pengem tenen força resposta, però majoritàriament tot ve de Mallorca.

Us ha passat res de divertit o curiós, en aquests cinc anys que fa que estau junts?

La veritat és que no ens han passat moltes coses boges, som gent força tranquil·la, ha ha ha. El més curiós de tot, ens va passar a Euskal Herria. Allà, tracten a les bandes molt i molt bé, com creiem que hauria de ser arreu. Quan vàrem arribar a la sala, i vàrem veure el que tenien preparat per al nostre sopar, vàrem al·lucinar, i tampoc era res de l’altra món: ensalades, pa i beure. Mentre menjàvem, notàvem que ells no menjaven molt, i ens miraven d’una manera rara, com volent dir «fotre, quins morts de gana», perquè no aturàvem de menjar. El que no sabíem, era que, després de les ensalades, hi havia barbacoa de carn. I després de la barbacoa, una quantitat exagerada de postres. Tot això, acompanyat d’un barril gegant de txakolí al nostre costat. Ja us podeu imaginar com estàvem quan vàrem pujar a l’escenari, més d’un teníem ganes de vomitar. No sabem si va ser per això o què, però ha estat un dels nostres millors concerts, ha, ha, ha.

En definitiva, ens va servir d’experiència per veure el tracte a les bandes a un lloc i a un altre. Aquí, a Mallorca, el més a prop que hem estat d’això, va ser quan vàrem tocar a S’Altre Bar de Portocolom, a on en Tolo tracta les bandes «a cuerpo de rey».

Fa poc que hem començat amb la nostra revista. Feia falta donar una empenta a la música local, què hi trobau?

Doncs després de la desaparició de l’Incomodo Magazine i del 40putes, les Balears estaven orfes d’un mitjà independent que donés cobertura a la quantitat de coses que es fan. Creiem que recolliu aquest testimoni i deixeu el pavelló ben alt. I la veritat és que navegar pel vostre web és una delícia.

Moltes gràcies als membres de Dead Eye Wolves per la seva bona disposició i el seu bon humor, pel que fa a l’entrevista. I pel que fa a la seva música, enhorabona pels èxits aconseguits, i endavant amb aquesta veu pròpia! A mem si aviat, i tot i la pandèmia, aconseguiu enregistrar els nous temes, amb la nova contundència, a un futur disc. Ja ens agradaria!

En aquest sentit, i des d’aquí, encoratjam tots els agents implicats en el Concurs de Pop Rock de l’Ajuntament de Palma, a què també recuperin l’edició d’un disc recopilatori amb els finalistes de cada edició, cosa que va resultar tot un encert, en les edicions en què es va publicar (VI, VII, VIII).

Per ara, us recomanam molt el seu, de moment, únic disc, disponible en vinil i en línia (per streaming) al seu Bandcamp. 

Dead Eye Wolves, IX (Bubota Discos / Godbox Records, 2018).