La menorquina publica «Son Tus Ojos Dos Puñales», segon i darrer avançament del seu tercer disc «Parenòstic», que es llança el pròxim 22 de novembre
A la cantautora maonesa Anna Ferrer li agrada la idea que la tradició és universal, que no és pròpia de ningú. Per això, ha fet una feina de descontextualització de músiques i lletres del folklore menorquí per tal de crear peces noves, molt autèntiques, personals i universals a la vegada, com es comprovarà el pròxim 22 de novembre, quan surti publicat el seu nou disc Parenòstic en tots els formats (digital, CD, vinil negre i vinil translúcid verd) al Bandcamp de Ferrer i editat per La Castanya.
Un bon exemple del que hi trobarem és aquest «Son Tus Ojos Dos Puñales», el segon avançament del disc, una cançó atrevida i en certa manera, a contracorrent.
En aquesta peça tan original, Ferrer parteix de la música de la Jota des Mercadal, que ha cantat infinites vegades amb S’Albaida i que ha ballat encara més pics, des de ben petita, amb el Grup Es Rebost. I per a la lletra, ha seleccionat diferents quartetes, inconnexes entre si, que la varen captivar per la seva poesia evocadora d’imatges interessants. Són unes quartetes menorquines escrites en castellà, entre les quals destaca la tornada que es va repetint i de la qual agafa el títol, «Son Tus Ojos Dos Puñales», que la cantautora va recercar en la bibliografia de les fonts investigades per l’escriptora i folklorista local, Maria Antònia Moll.
Curiosament, una altra de les quartetes incloses en la lletra ja és més coneguda per haver estat cantada prèviament per Chavela Vargas. És aquella que diu: «No sé qué tienen las flores, que están en el Camposanto, y cuando las mueve el viento parece que están llorando».
En conjunt, la cançó sorprèn i atrapa. És directa, té força i desperta la curiositat per indagar el camí evolutiu de l’autora, que de moment, ha publicat Tel·lúria (La Castanya, 2017) i Krönia (La Castanya, 2019). De fet, Parenòstic es va estrenar primer en un espectacle dirigit per El Niño de Elche, que es va presentar en directe a moltes ciutats espanyoles i també a altres països, per acabar amb la darrera actuació a Menorca, el passat 9 de desembre.
I en aquest tema tan singular, només acompanya la veu amb un guitarró, que toca tan ple de matisos i intensitats, que a la part final quasi sona tan enèrgic com si tocàs una guitarra de rock. Al videoclip de la cançó podem veure a la mateixa Anna de nadó i en els primers anys de vida, gràcies a les imatges de l’arxiu familiar, més tendres, impossible.
La portada del vinil, encara per descobrir, parteix de l’estètica dels «parenòstics», els tradicionals calendaris dels pagesos, i inclou els típics retalls de diaris antics, que s’aferraven a una llibreta per no perdre la informació. La directora d’art, Maria Barceló, ha convidat al també artista Jorge da Bahía a col·laborar en aquesta portada del vinil, que com ens diu Ferrer: «Mostra un univers atemporal amb tot allò nuclear que es manté a través del temps».
Les presentacions en directe s’estan programant de cara a 2025, a diferents llocs de la geografia balear, catalana, nacional i internacional.
Publicado por:
Professional de la comunicació des de 1991: Ràdio Jove (Local d'assaig), TVE Balears, Somràdio o IB3 Ràdio, entre d'altres.
Apassionada de l'art expressionista i la música, sobretot en directe.
Redactora a Mallorca Music Magazine.
No hay comentarios