En un homenatge sonor a la poesia i llegat del mestre Joan F. López Casasnovas, el cantant menorquí Cris Juanico ens convida a submergir-nos en el seu darrer projecte Cançons de Xerxa (RBG Suports). Aquest àlbum és una acurada compilació de cançons inspirades en l’obra del prolífic poeta, qui solia signar els seus versos sota el pseudònim de Pere Xerxa.
Cris Juanico, natural de Ciutadella de Menorca, ha seleccionat amb mestratge onze poemes de Xerxa, transformant-los en deu captivadores cançons de tall folk i de gest popular. Aquest viatge musical és una fusió única entre la tradició i la modernitat, una experiència que ressona amb la riquesa de les arrels musicals, però que se submergeix amb valentia en esquemes contemporanis.
La proposta de Juanico no és només un exercici musical; és un pas decidit cap endavant en la seva carrera. En aquest projecte, s’envolta de talentosos músics, formant un sòlid trio musical. Acompanyat per Lluís Gener al baix electroacústic i contrabaix i Moisès Pelegrí a les percussions, Cris Juanico teixeix un tapís sonor que captura l’essència de la tradició embolicant-les amb formes modernes. Una experiència sensorial que convida a explorar la riquesa de l’herència musical amb una perspectiva fresca i actual.
A més, Juanico ha comptat amb la col·laboració d’una impressionant llista d’artistes locals. Veus com les de Frank Pons de Pèl de Gall, Maria Riudavets, Rita Barber, Dolors Boatella, Sergi Cleofé i els Llunes Brunes, i els instruments de Toni Pastor (llaüt), Blanca Coll (violí), Joan Mesquida (clarinet) i Borja Moll (flauta). El resultat és una simfonia de col·laboració illenca que enriqueix encara més la proposta musical.
Preparin-se per a deixar-se portar per les emocions i les històries entrellaçades en Cançons de Xerxa, una obra que transcendeix el temps i ens connecta amb la riquesa cultural de Menorca.
Lletra
No pens en tu sinó en l’abril que esclata
en mil colors, oratge fresc i gust d’espàrecs tendres,
camí que em porta en soldat la tarda
a un horitzó de blaus i suavitat d’escumes d’alba,
A l’escull del fracàs un monstre de l’abís
per refer les xarxes de rossec pujava,
que han pescat molls, quarters, brúixoles, cors,
estris rovells, promeses buides, desenganys
d’antics i nous naufragis.
Del teu, n’han tret més molt, car t’enfonsares;
però del meu, no res: jo vaig fent via
primaveres endins i destrossant
els cels d’hivern amb alens d’algues.
Aquest camí, tan tou de pluja i sal,
solcat de llàgrimes, el passes.
Retornen les vinjoles i retallen el far
llurs vols intermitents com una llum
mentre la nit davalla.
La barca és als escars, l’amor
del mar no hi canta.
Publicado por:
Desde Mallorca te mostramos la música que se hace en Baleares y más allá, acercándote la actualidad musical con epicentro en la islas.
No hay comentarios