Stay Homas: «Sentíem Stay Homas com un projecte més nostre»

Quin és el secret del vostre èxit immediat?

No ho sé, jo crec que n’hi ha moltes. Una seria la constància que li vam dedicar des del primer moment. L’altra seria l’avorriment de la gent, que com que la gent estava a casa, tenien el mòbil tot el dia a la mà i estaven més pendent de les xarxes. A més, suposo que alguna gràcia devíem tenir nosaltres perquè la gent es quedés i ens demanés més cançons. També el fet de fer moltes col·laboracions, això suposo que ajudava a fer que els seguidors tinguessin ganes de saber que aniríem fent dia a dia.

Suposo que el bon rotllo entre vosaltres també ha ajudat.

Sí, sobretot la complicitat que hi ha entre nosaltres. També que sempre hi hagués riures, que se’ns veies com a desenfadats i sense estar ratllats en un moment en què tothom estava ratlladíssim. Suposo que això, d’alguna manera, ajuda a fer que es desperti algun somriure.

Un projecte que va sorgir de forma improvisada durant la pandèmia, imaginàveu arribar a tenir tant èxit?

En absolut. Jo crec que ningú es podria esperar que d’una cosa tan random de cop exploti i es fes viral i, òbviament nosaltres tampoc. Realment ha estat molt sorprenent i molt guai alhora, perquè era el que ens va donar piles a fer-ho més, a fer més cançons i a continuar fent música que és el que ens feia passar els dies més ràpid.

Cada un dels membres de Stay Homas tenia, i continua tenint avui dia, projectes paral·lels. Us vau plantejar, un cop acabat el confinament, deixar el grup?

Al principi no pensàvem ni que Stay Homas anés a ser un grup normal, ni tan sols un grup. En aquell moment pensàvem que faríem un bolo per acomiadar-nos de la pandèmia i ja, però després veient que estava agradant més del que imaginàvem vam pensar a fer més d’un concert. Després ja vam plantejar-nos la idea de gravar un disc. I si fas concerts i fas discs, estàs creant un grup. Però clar, nosaltres ja tenim un grup per separat. Ens anàvem preguntant coses i ha arribat un punt on ja estàvem consolidant un grup i vam haver de triar entre els projectes que ja teníem començats o el nou projecte que ens feia molta il·lusió.

Ens sentíem Stay Homas com un projecte més nostre, en comparació als altres que ja participàvem. El fet que tinguéssim aquesta oportunitat de sortir de Catalunya inclús sortir d’Espanya, ens feia molta il·lusió. I va ser així com vam seguir tirant endavant el grup.

Des dels inicis esteu aconseguit sold-out en molts dels vostres concerts, què significa això per vosaltres? Us dona pressió o és una forma de motivar-vos?

Diria que les dues coses. Ens ha donat més pressió perquè al principi penses que la gent està molt «a tope» i que nosaltres també hi hem d’estar, per aconseguir estar a l’altura del que ens demana el públic. I, alhora, també et dona piles, perquè penses que si la gent està tan entregada, té ganes de veure’t i veus que tens algú darrere que no només et dona likes sinó que també està disposat a pagar una entrada per venir a veure’t a un concert o a comprar el teu disc, igual sí que és plantejable convertir aquesta «broma» de Youtube i Instagram en un grup de veritat.

Us donava respecte passar de fer música a través d’una pantalla a fer-ho sobre els escenaris?

Sí, clar al principi tot era a casa i tot molt fred, perquè tot i que rebíem molts comentaris, likes i seguidors al final estàvem a casa i no havia canviat res. Pensàvem que igual al sortir al carrer tot seria com una mentida, tot fum, ningú ens reconeixeria com els Stay Homas. Però, va ser tot el contrari. El primer dia que vaig sortir al carrer una persona que passava amb bici pel meu costat va cridar «Ei, Stay Homas» i aquí va ser quan vaig pensar «Ostres, la cosa és seria».

Arribat aquest punt, us coneixen més per Stay Homas o per Doctor Prats i Buhos?

De tot, però més per Stay Homas. Doctor Prats, en el meu cas, i Buhos en el cas de Klaus i Rai, tenen un públic d’un tipus molt concret de festival i de circuit musical. En canvi, amb Stay Homas ens hem trobat que ens paraven des de nens petits a gent de setanta anys i persones amb estils molt diferents. Ara mateix no sabríem ubicar massa bé quin és el públic que tenim i, això és molt curiós i alhora molt guai poder pensar que som un grup transversal i intergeneracional.

És gairebé impossible encasellar la vostra música dins un estil musical concret, cada cançó té un estil diferent.

Sí, des del primer moment hem fet moltes coses diferents. De fet, ara mateix estem intentant ordenar totes aquestes coses que hem estat fent per saber què és Stay Homas i cap on va.

Ara que ja heu trepitjat les illes unes quantes vegades, que tal és el públic illenc?

És un públic molt guai, la penya estava a tope, en tots els concerts que hem fet per les illes ve molta gent i, especialment en el Canet Rock Mallorca, hi ha hagut moltíssima gent, no esperàvem tanta rebuda. La veritat que un festival com aquest fa especial il·lusió, tant a nosaltres com artistes com al públic, perquè la gent d’aquí no està tan acostumada com la gent de Catalunya a veure tants grups, i avui estem tots junts en un mateix lloc, i això crec que fa que estiguem tots més animats de l’habitual.

Creus que es necessari que es facin festivals que barregin grups de les Illes, Catalunya i València?

Sí, crec que està molt bé que els festivals apostin per la cultura dels països catalans, ja que és una forma de donar a conèixer nous grups. Està molt bé i espero que hi hagi una segona edició del Canet Rock Mallorca.

Com es presenta el futur de Stay Homas? Algun disc a la vista?

Estem fent cançons, la veritat que no hem parat des que vam començar i algun dia ho recopilarem, però de moment anem sense pressió i sense pressa, anem fent. Crec que hem fet moltes coses en molt poc temps i ara tenim ganes de fer les coses bé, amb calma i de plantejar-nos les coses abans de fer-les. I no de fer-les i després plantejar-les, que és com hem funcionat al principi.