31FAM: “La nostra música és tot menys correcta”

-En el teu cas en particular: on va la primera idea: old school escrita a la llibreta, com nota de veu al mòbil, o sempre vas amb el portàtil damunt?
-Sempre he sigut de notes de mòbil. A més, soc vocalista, no tinc nocions de producció musical com poden tenir Joey i Koalekay, que són els productors del grup com a tal. A mi m’agrada molt crear a partir de referències. Arribar a l’estudi i mostrar unes referències de grups, o melodies, o d’un baix, i a partir d’aquí desenvolupar idees amb els productors.

-I les teves lletres?
-Sempre vivències personals. I sempre una vegada estigui construïda la base instrumental.

-Precisament, pregunta pel lletrista: els textos, millor vomitats, o revisats i tornats a revisar?
-Depèn del tema. De vegades ens agrada rebuscar i donar mil voltes, però altres t’adones que la idea està molt enfocada. I surt com surt, que també sovint ens agrada que sigui així.

-Escriviu en català, castellà o anglès: trobes cert el tòpic de què el català té manco vocabulari de jerga de carrer, i de temàtica sexual?
-[riu] En absolut! El català té una part boníssima com a llengua, que és capaç no només de crear sinó també d’adaptar molta jerga de fora. Nosaltres tenim molta influència americana, i sovint agafam una expressió d’allà, la traduïm directament a la nostra manera, i funciona. Dona molt de lloc, moltíssim, i la clau és també que no té per què ser correcta. Si una cosa tenim clara nosaltres és que la nostra música és de tot menys correcta. Però volem ser clars i parlar com ho fa la gent cada dia, com jo parl amb el meu col·lega. No volem fer poesia sinó connectar, per això la gent jove i molt jove connecta tant amb nosaltres.

-Heu muntat una discogràfica: què ha de tenir qualsevol artista que vulgui fitxar per vosaltres?
-Ja! Primer de tot, per nosaltres, tenir la casa ordenada. Passar de tenir discogràfica 360, que et portin el booking, l’editorial, la distribució i tot, a fer-ho nosaltres, evidentment sols no ho podíem fer. Hem tingut la sort de trobar un equip de management que ens ha ajudat molt. El booking sí que el tenim externalitzat, perquè una cosa és editar-te la teva música, i altra haver-te de buscar els concerts. Tenim darrere un equip de talent que és una empresa del Cruïlla, que ja porten anys.

-Precisament vinculant amb el que comentàvem abans, si també us llançau en un futur a fitxar: és més important la idea artística, o la categoria tècnica? El marró de sempre de fitxar.
-100%! Si algun dia ens llançam a editar a qualcú, a part que el seu projecte ens entri per les orelles, la veritat és que ens fixam molt en la producció.

-Eco! És el que comentàvem, massa sovint hem vist grans idees amb una producció que no li fa justícia.
-Ha de sonar polida, mínimament ben feta. Aquí a Catalunya hi ha gent com xicu que està fent coses diferents, i és veritat que aquí hi ha gent que està fent més números que ell i a mi no m’agrada el que fan.

-Qüestió actual, real i hiperpresent a Catalunya: el públic més jove. Diguem-ne directament el públic infantil. És una característica de la indústria, com en té altres, i s’ha de lidiar amb allò. Estic segur de què aquesta conversa ha existit a ca vostra: per aquí sí, per aquí no.
-Evidentment ho hem parlat, i diverses vegades. Encaraq som molt joves, tenim 25, 26 anys, i sí que quan érem més joves, amb temes com «Nens del barri» o «Valentina», amb 18 o 19 anys, era altra cosa. Però vas fent anys i decideixes que vols arribar a públic més adult. Que valori més per exemple no un tipus de lletra, sinó que un àlbum tingui un concepte global, com «R31». És cap a on volem anar, a públic cada vegada més adult, i crec sincerament que ho estam aconseguint. Amb el darrer ens ha vingut gent de la mateixa indústria per felicitar-nos, perquè a Catalunya no hi ha tamta gent que proposi tot un univers amb un àlbum.

-Espòiler fins on consideris del directe que duis.
-Es pot explicar, no hi ha problema [riu].

-Tu mateix, perquè xerràvem abans d’expectatives davant del vostre concert aquí, i precisament el vostre directe té molt bona fama.
-Idò és la primera gira que anam amb banda.

-Aquí anam: aposta valenta i potent.
-Sempre havíem anat amb el nostre directe amb dos músics, però sense banda. Hem incorporat bateria, que com grup ens feia por perquè vulguis o no venim de fer una música que és molt loopetjable, que diríem que no té tant de groove. Ens feia por perdre aquesta essència incorporant una bateria, però la veritat és que estam molt contents. També és que hem agafat dues bèsties, com en Tito Bonasera al baix, que ha tocat amb moltíssima gent i va fer la darrera gira de Nathy Peluso. De fet, Joey i Koalekay s’han incorporat també a la banda com teclista i guitarra. Continuem portant el nostre cos de ballarines, hem incorporat una pantalla darrera, nou disseny de llums… Ho hem transformat tot. I mola molt perquè et sents molt acompanyat. Abans era una pista i tu, ara és una banda i tu.

-I precisament, per la incorporació d’instrumentistes: el vostre directe és ara més mil·limètric que mai, o ficau més improvisació que mai?
-Improvisar sempre farà falta i sempre passarà. Tot i que sigui degut a un petit error o a què alguna cosa falli, i hagis d’improvisar per estar a l’altura. Però sobretot és un directe que està molt preparat. Vàrem fer un stage en el seu moment, portem ja sis concerts, i tot que a Mallorca veureu un format un poc més reduït del habitual, precisament crec que la durada de cinquanta-cinc minuts és l’ideal. Tot hits més tres-quatre temes que fan el concert un poc més dinàmic. I a muerte.