Pèl de Gall: «Costa molt que el producte menorquí arribi a Mallorca i a l’inrevés»

Una definició per a qui no us conegui?

Francesc Pons: Som un grup de rock menorquí amb lletres fresques i positives, que fem directes festius i molt potents.

Com va sorgir Pèl de Gall i d’on ve aquest nom?

F: [Rient] Això t’ho explica ell que en va tenir la idea.

Ernest Martí: [Rient]. L’any 2009 en Francesc i jo vàrem marxar a Barcelona, on vàrem compartir pis durant uns anys. Durant aquella etapa vam començar a compondre cançons i les penjàvem a una plataforma d’internet. Tot va sorgir de manera molt espontània i la veritat és que no pensàvem que arribés enlloc. Així, vàrem enviar les cançons als amics i a partir d’aquí vàrem començar a rebre molt bon feedback. La veritat és que tot allò que penjàvem tenia molt bona rebuda i això ens va animar a compondre més cançons.

F: Pel que fa al nom va ser molt ràpid d’elegir. A Menorca la paraula gall té molts significats. El gall és un crack i com fèiem cançons molt punyents vàrem decidir posar-li aquest nom. A més, creiem que l’expressió «posar la pell de gallina» havia de representar la nostra música i per això, vam fer un joc de paraules.

Ja us coneixíeu o us heu anat ajuntant amb el pas del temps?

F: Hem estat un grup amb èpoques diferents. Vam començar d’una manera molt improvisada, sense cap objectiu en concret. Com a formació hem tingut dues etapes molt marcades. La primera, que arriba fins al 2015-2016 en la qual anàvem fent alguns concerts, sense tenir una producció professional. Al 2017 vam fer un canvi de formació, que és la mateixa que tenim ara, en la què vam començar a formalitzar i professionalitzar el grup. En aquesta última etapa ja vàrem portar els nostres dos darrers discs a mesclar i masteritzar de forma professional. Per nosaltres aquest canvi ha significat un abans i un després. A partir d’aquest moment vàrem passar de fer dos concerts a l’any a fer-ne cada dues o tres setmanes en època de Covid. Per això, en aquest sentit estem molt contents.

Menorca és una illa on per ara no s’ha arribat a un nivell extrem de massificació en comparació amb les altres. Això dificulta la projecció fora?

E: Avui en dia viure a una illa és com una arma de doble tall. Per una banda, les xarxes socials en donen l’oportunitat que ens puguin escoltar de qualsevol lloc del món. Abans si eres de Menorca era molt difícil que t’escoltés algú de Mallorca, en canvi, ara és més fàcil arribar gràcies a Spotify, YouTube i les xarxes socials. Pel que fa al desplaçament és més difícil. A Mallorca és més fàcil fer un circuit de concerts arreu de l’illa perquè només s’han de desplaçar per carretera i hi ha més llocs on tocar. En canvi, a Menorca tenim un sistema logístic més complicat i més costós, i això fa que sigui més complicat que es produeixi un concert nostre. Per sort, gràcies a Manangelment, que està apostant molt per nosaltres, estem aconseguint bastants concerts.

F: Per altra banda, el que passa és que si comparem amb grups de Mallorca, com Xanguito amb qui compartim mànager, ells fan molts més concerts que nosaltres. Al final, per Menorca com a molt podem fer dos o tres concerts l’any perquè al final el públic que tenim és més reduït. En canvi, a Mallorca com hi ha més gent, els grups d’aquí es poden moure molt més i sobretot en temps de pandèmia que amb els aforaments reduïts molta gent es queda fora. També és cert que a les Illes hauríem d’aprendre de Catalunya, en el sentit que allà el seu producte el promocionen i estimen molt més. Sembla que amb les fronteres que tenim d’aigua a Balears demarquen molt en l’àmbit cultural i musical. Costa molt que el producte de Menorca arribi a Mallorca i a l’inrevés. Passa el mateix amb nivell de Països Catalans, que sembla que els mercats estiguessin molt tancats i considerem que això és una cosa que s’hauria de solucionar d’alguna manera.

E: Quan acabi la Covid s’haurien d’incentivar molt més els desplaçaments de la gent. És a dir, un concert també pot ser una excusa per viatjar. Que toquem a Mallorca no vol dir que no pugui venir públic de Menorca i a l’inrevés. Manangelment està treballant en aquest sentit, creant intercanvis entre grups de les Illes. Per exemple, al setembre vendrà Xanguito a Menorca a cantar amb nosaltres.

El rock és per adults?

F: Són modes. Al final, la gent jove escolta allò que li posen cada dia per la ràdio. Abans com no existia Spotify ni les xarxes socials, la gent comprava un disc i se l’escoltava, i en cas que li agradés ja estava pendent per si en sortia un de nou anar a comprar-lo. En canvi, ara, amb les xarxes socials els discs ja quasi no es venen. La societat escolta cançons, no discs complets. De fet, molta gent escolta cançons sense saber qui n’és l’autor, és a dir, és un concepte totalment diferent. Si parlem d’estils, jo crec que va per etapes i cada persona evoluciona amb el pas del temps. Potser quan ets més jove, escoltes música més d’estil del pop, rap o underground, depenent del que sentim en cada moment, però tot depèn de cada un, no tothom és igual. Per exemple, jo no escolto la mateixa música que fa deu anys. A més, la nostra música també ha anat evolucionant amb el pas del temps, ens anem movent amb els estils depenent del que sentim en cada moment.

E: De totes maneres no volem dir que la gent jove no escolti música rock, tot el contrari. Nosaltres mateixos tenim seguidors de totes les edats. Ens segueix molta gent jove, fins i tot fillets. Hi ha gent que li estira més la música de moda i d’altra que cerquen estils més alternatius.

F: El que sí que és cert és que en percentatge per la gent jove les cançons passen més ràpidament de moda. Jo mateix que treballo amb fillets ho he comprovat. Cançons que potser fa un any que han sortit a la llum, ja les perceben com a passades de moda. Per això, molts grups ja decideixen treure cançons i no discs.

I el rock encara és contracultural?

F: [Rient] Pregunta complicada aquesta. Realment els millors festivals que es fan en el món i els que atreuen més públic són els festivals de rock. Per tant, no diria que han perdut el punt de contracultura.

E: També cal diferenciar que dins del rock hi ha molts estils, i que no tots tenen aquest punt tan fort de contracultura.

F: El que és cert és que tot s’ha convertit en un producte. Per tant, al final la música reivindicativa també és un producte i tot acaba sonant igual. I el que està passant és que cada cop més s’escolten menys grups de música rock en l’àmbit català.

L’èxit popular dels nous estils dels últims anys condicionen la vostra carrera?

E: Sí, al final tot condiciona. Amb el pas del temps a la nostra música hem anat incorporant noves sonoritats. Durant la nostra primera etapa fèiem un rock molt més dur que hem anat suavitzant amb el temps. En els nostres darrers discs hem incorporat nous elements per tal d’expandir un poc el nostre públic, i tal vegada conscientment o inconscientment acabes agafant sonoritats d’altres estils musicals.

F: Dins el que es pot, intentem mantenir-nos sempre dins el mateix estil. Sí que hem tingut una evolució, però mai canviarem dràsticament d’estil musical.

E: Els grups han d’evolucionar, no volem fer sempre la mateixa música, però volem mantenir la nostra essència. Volem que en tots els discs es noti que els qui cantem som nosaltres.

Poc després de rebre el premi Enderrock Balear al millor directe confinat vàreu treure un disc gravat en directe. Què és el que el fa diferent i especial?

F: És diferent perquè estem acostumats a sonar en places a l’aire lliure i sense cadires. En canvi, el disc va ser gravat dins un teatre i amb tot el públic assegut. Per tant, les cançons les vam haver de reinventar per poder-les adaptar a la situació. La sonoritat va ser totalment diferent, però vàrem intentar mantenir la nostra essència. La veritat és que estem molt contents del resultat, tant pel que fa al so com per la part visual. Respecte a l’experiència, ho vam gravar a un lloc mític com és el Teatre Principal de Maó. Ho repetiríem sense dubte. De cara al futur hi ha temes que tindran una posada en escena com la d’aquella actuació i d’altres que tornaran a ser com abans. Com he dit, som un grup que va evolucionant.

És de suposar que és més complicat cantar lletres festives amb el públic assegut.

F: Sí, crec que ens costa tant a nosaltres com al públic en general. Passa el mateix amb les mascaretes, se’ns fa estrany cantar sense veure les cares a la gent. Així no sabem si estan cantant o si s’estan avorrint, no podem saber si els està agradant o si tot el contrari. Amb la gent asseguda hem d’anar conduint més al públic per tal d’interactuar amb ells, abans cada un feia el que volia.

Actualment ja esteu treballant en noves lletres o esteu centrats en els concerts d’enguany?

F: Sempre anem pensant, i actualment estem treballant en noves cançons. Prest sortiran coses noves. El que pot passar es que el format de fer discs canviï i ens centrem més en anar traient diferents cançons.

Teniu previst nous concerts per aquest estiu?

F: Sí, per ara dia 7 d’agost toquem a Ciutadella i dia 13 d’agost tocarem a Porreres. Després ja al setembre.